3 d’octubre: Balanç de danys i perspectives de futur

procés

El que no havien aconseguit en aquests anys de treball des del govern de la Generalitat, els partits i les entitats que ho recolzen ho han aconseguit en solament un dia. Dos tipus d’imatges: llargues cues de gent votant i una intervenció desmesurada de la Policia i la Guàrdia Civil. Fins i tot pels qui ho consideren necessari o irremeiable després de l’actitud adoptada per la policia autonòmica, no poden negar el seu impacte negatiu sobre l’opinió: contraposar urnes i vots a càrregues policials té sempre i per definició un guanyador clar en l’àmbit mediàtic.

S’ha produït una fallida històrica de l’Estat a Catalunya a causa de la incapacitat i errors del govern i l’aparell administratiu, forces de seguretat i informació, delegats polítics. Avui i per a molta gent a Catalunya, i no solament per als partidaris del Procés, la distància emocional, anímica i psicològica que els separa de tot el que signifiqui les institucions espanyoles sembla insalvable. La distància, al revés potser sigui igual de gran, però tinc els meus dubtes que estigui tan estesa.

En termes culturals, en el sentit dels marcs de referència, els criteris previs que informen les nostres opinions i decisions, de la majoria, relativa o absoluta, en termes de comptatge, però hegemònica de catalans, ha desconnectat d’Espanya. Solament jutges i fiscals constitueixen un enclavament homogeni d’excepció. Aquesta és la realitat. I en aquesta desconnexió no es troben solament els partidaris del Procés, sinó els qui, sense ser-ho per diverses raons, veuen amb desesperació com el que es fa des del govern és com tirar benzina a un incendi. Segurament hi ha successos que a partir d’un determinat punt són irrefrenables, com el que va succeir el diumenge, però això no és fatalitat, sinó incapacitat o incúria, perquè no estava escrit que s’hagués d’arribar a tal situació.

El dia 1 no ha resolt res, i en tot cas tot està pitjor. Molt pitjor per al govern de Rajoy, que ha vist com el tema català passava a ser reconegut per les institucions i opinió publicada internacional com de primera magnitud. Però també per al govern de la Generalitat, que ha de manejar una situació molt favorable per als seus plantejaments, amb un públic emocionalment lliurat i expectant, sense frustrar tals expectatives, ni prendre decisions irreversibles, com seria la declaració unilateral d’independència sense reconeixement internacional, que els conduirien al fiasco i a la plena intervenció de l’autonomia i pel temps que fos necessari per part del Govern espanyol. Encara que no és clar, almenys en aquest moment, que aquesta segona operació no reanimés el procés.  I aquesta conclusió dóna motiu a dir que estratègies, com la de Ciutadans, són suïcides. Però com se’ls ocorre demanar la intervenció de l’autonomia, l’ara famós article 155 de la Constitució, a l’efecte de convocar unes eleccions autonòmiques? De fer-ho així, la campanya dels seguidors del Procés estaria feta i convertida en marxa triomfal, perquè escombrarien.

La primera topada amb l’economia real ja s’ha produït, i es tracta de veure la seva evolució futura: prima de risc d’Espanya, canvi dòlar-euro, i l’impacte en la borsa sobre dues grans empreses financeres catalanes, encara que de moment l’impacte sembla d’un sol dia. La vaga d’avui, dia 3, està per veure quines seqüeles deixa en l’econòmic i en el polític.

La pròpia Catalunya registra danys importants: amb certesa, la divisió interna, que l’emoció del moment atenua, però que s’aguditzés si res canvia. Ningú dubta ja que la cosa va de debò. Menys parlat, però real i negatiu, el fet que l’administració de la Generalitat funcioni a mitges i malament. Molts diners de despesa diària per a tantes poques nous. Un dels grans damnificats és la policia autonòmica, i no solament per les denúncies i els seus resultats, sinó perquè el seu paper com a policia judicial quedarà molt disminuït, així com la col·laboració amb les altres forces de seguretat de l’estat. El que tant va costar aconseguir, una policia integral -i que l’Ertzaintza mai va perdre- s’ha esfumat. La congelació i control de pagaments per part del Ministeri d’Hisenda és un llaç que ofega, encara que no mati.

El fracàs de la burgesia catalana, majoritàriament contraria al Procés, és clamorós. Ni tan sols es pot dir que s’han equivocat; simplement no han existit, la qual cosa és un signe cridaner per a un grup social que ha estat activíssim en la vida política catalana.

El panorama és negre, però no definitiu, perquè canvia amb el sentit de la marxa.

Des del meu punt de vista, canviar les coses sense esperar solucions taumatúrgiques, requereix d’intel·ligència per comprendre la realitat. Sembla una condició òbvia, però observant el que succeeix és evident que no ho és.

Una línia de treball és “desinflamar” en termes d’Enric Juliana, o si es volen uns altres, tendir ponts, crear vies per a la millor comprensió i l’intercanvi serè de punts de vista. En aquest sentit, la posició de la CET i la declaració de la seva Comissió té un valor inestimable. Els bisbes estan en bones condicions per treballar aquests ponts, si no se’ls estreny per tots costats, clar. La societat civil té un important paper en tot això

La segona és la via política. La pal·liació dels danys, la recuperació dels límits. I això exigeix la iniciativa per part del govern espanyol i els partits polítics. Negociar, acordar. Sabent, això sí, que en tals acords no radica la solució, sinó solament reduir la desafecció.

I la tercera via, la més decisiva, és la de la construcció d’una altra cultura, una altra mentalitat a Catalunya que, partint de si mateixa, i això implica la seva forja des de la catalanitat, construeixi un altre relat, un altre marc de referència alternatiu al del Procés.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>