Alternatives a la societat desvinculada

En el meu llibre La Societat Desvinculada. Fonaments d’una Crisi Necessitat d’un Nou Començament, plantejo sobretot un diagnòstic i prop…

En el meu llibre La Societat Desvinculada. Fonaments d’una Crisi Necessitat d’un Nou Començament, plantejo sobretot un diagnòstic i proposo un model únic d’interpretació per a totes les crisis que ens afecten. No és el seu objecte aportar solucions, perquè primer cal disposar i debatre sobre la interpretació de per què ens passa el que ens passa. Sense un diagnòstic encertat i complet la resposta no és possible. Però, dit això, vull destacar que del text es desprenen alguns eixos bàsics del què fer.

La resposta comença només si som capaços de reconstruir un marc de raó objectiva per al nostre temps a partir de la nostra tradició i fonts culturals, dins del qual tingui una altra vegada sentit l’amor entès en totes les seves dimensions (com la de l’amistat civil -concòrdia- en la política) i el compromís. Una raó objectiva que torni a donar sentit a les nostres vides en relació a una realitat més gran que nosaltres mateixos, que sigui capaç d’educar en la virtut, és a dir en les pràctiques que fan possible la vida realitzada en el bé, que a la vegada exigeix una idea clara de què és tal realització. En aquesta dinàmica històrica, és bàsica la construcció i reconstrucció de la comunitat, i l’existència d’un subjecte històric capaç de promoure-la. Es tracta d’una transformació cultural, econòmica, social i política; un començar de nou. No és la primera vegada de tal necessitat, espero que tornem a ser capaços de fer-ho.

Cal que ressorgeixi una cultura de l’amor en totes les seves manifestacions, de complir el que ha de ser, i del coneixement pràctic i reconeixement del valor social de la virtut. Una nova política basada en la cooperació i reciprocitat, en una vida pública dirigida a la consecució del bé comú i a la construcció de l’amistat civil, en la qual la política s’entén com l’exercici de les virtuts personals, són idees -força sobre les quals aixecar el nou model: la construcció de la societat de l’harmonia.

El cristianisme ha de jugar un paper decisiu en el desafiament de la reconstrucció perquè un món sense Déu és un món sense futur, i l’origen de la "desvinculació" està també en la mort de Déu. L’Església catòlica, l’ortodòxia, les confessions reformades no afectades per la cultura de la desvinculació, són l’únic subjecte històric capaç d’impulsar la transformació necessària, perquè són les úniques organitzacions molt grans que mantenen viva una raó objectiva i un sentit clar del significat i importància de la virtut. La necessitat històrica condueix aquí; la qüestió és si el cristianisme està en condicions d’abordar aquesta tasca de salvació en un doble sentit: el que li és propi i el més material. Ja ho va fer després de la caiguda de l’Imperi Romà, i va ser decisiu per a l’últim renaixement europeu després de la Segona Guerra Mundial. Si tingués confiança en si mateix i consciència de tot el seu potencial ho faria.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>