El Ministeri de l’Interior ha realitzat un informe sobre els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, al contingut del qual hi ha tingut accés El País. Les dades mostren un perfil estilitzat del problema, que s’aparta del tractament tòpic de les polítiques públiques que s’apliquen i de bona part de l’opinió publicada.
Aquests són els principals perfils.
Prevalença territorial dels delictes. Les diferències territorials són notables, cal fer una anàlisi de les seves causes per tal de saber quins factors afavoreixen aquest tipus de delictes. Concretament, la diferència entre el màxim, Balears amb 45 delictes per 100.000 habitants, i el mínim, províncies d’Extremadura i Galícia, amb 14 casos supera la relació d’1 a 3. També és cridaner el singular índex de Navarra, 36, més quan el seu entorn cultural, la Rioja i El País Basc se situen en 18-24, amb l’excepció d’Àlaba amb 26.
Catalunya, darrere de Balears i Navarra, presenta els registres més alts, 30 casos, amb una diferència gens menor. En els dos primers territoris es tracta d’una prevalença sobre uns centenars de milers d’habitants, en el cas català afecta 7,4 milions de persones. És una altra dimensió quantitativa. Barcelona mostra una xifra extraordinàriament alta, 1.627 casos en total, per 1.776 de Madrid, amb el doble de població. La prevalença de la capital catalana se situa en 101 casos, per 57 de Madrid, gairebé el doble. Catalunya, en general, i Barcelona en particular, són les que des de fa més anys apliquen normes i recursos contra els delictes sexuals, però des de la interpretació de les seves causes que fa la perspectiva de gènere. El resultat mostra no ja el fracàs, sinó un resultat clarament contraproduent, sobretot en el cas de la capital. La pregunta és obligada, a què obeeix aquesta elevada taxa de delictes sexuals, i què es pensa fer per reduir-la?
Els delictes d’aquest tipus contra els homes són inferiors als de les dones, però els que els pateixen són nens de menys de 14 anys, com a primer grup, i adolescents, i els que els cometen són homes. És la relació que assenyala la naturalesa vinculada a l’homosexualitat i la pederàstia. Per a les dones el perfil és diferent. Ja que el primer grup són joves i dones joves (18-30 anys) clarament, i el segon les adolescents majors de 14 anys. En contrapartida, les nenes petites pateixen molts menys casos que els nens en una proporció propera a 1: 2
En contra del discurs de la violència de gènere sobre les relacions de parella, són mínims els casos que es registren, només el 5% en les dones (1% en els homes), així com en el si de la família, 8% en ambdós casos La majoria es donen amb persones desconegudes (72% en les dones i el 77% en els homes). En un 16-14% es tracta de gent de l’entorn, però no de la família.
L’increment dels casos, un 30% des del 2012 és una xifra que crida l’atenció, encara que segurament es pot atribuir en part a un augment de les denúncies de casos que abans no es produïen. Tot i així, aquest tipus de raonament intuïtiu, però no empíric, no és capaç d’explicar per què han crescut un 108%, fins al 2017, els abusos sexuals amb penetració. De tota manera, es poden considerar més significatives les agressions sexuals amb penetració perquè no registren l’efecte de l’augment de denúncies, només creix el 8% però constitueixen 1.382 casos, el doble que els abusos. Hi ha una diferència bàsica entre abús i agressió. L’abús és penalment molt menys greu, tipifica els “tocaments sorprenents i / o fugaços”, i / o quan la víctima està privada de sentit o anul·lada la seva voluntat per la intoxicació etílica o un altre tipus de drogues. El fet que l’abús pugui consistir en una aproximació física indeguda ajuda a entendre com una major sensibilitat cap a aquest tipus d’acte implicaria un augment de les denúncies. És la no concurrència de violència o intimidació en el primer cas.
Considerant l’agregat d’un i altre, amb el comú denominador de la penetració, el 2017 a Espanya es van produir més de 2000 casos, la víctima seria bàsicament una noia jove i adolescent, i l’agressor un home de mitjana edat, o bé un home jove (18-30). Aquesta interpretació qualitativa és consistent amb les dades de l’Hospital Clínic de Barcelona, centre de referència d’aquest tipus d’agressions, i la recent enquesta realitzada a la Universitat de Girona: noies-dones joves- nit- festa-alcohol i coneguts o parelles circumstancials. En general l’àmbit universitari no escapa a aquest tipus d’agressions.
Una última dada crida l’atenció, mentre que el 94% de delictes comesos per homes han estat detinguts o investigats, només el 4% per cent dels realitzats per dones han estat abordats. Es tracta d’una impunitat total. Aquí sí que hi ha una bretxa de gènere explicable només per la pressió ambiental que exerceix de culpabilització dels homes i exoneració de les dones.
