Colau i la Sagrada Família

Sagrada Família

L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau ha estat figura en els mitjans de comunicació internacionals, en donar a conèixer a La Vanguardia l’actuació obstruccionista del govern municipal amb la Sagrada Família.

Que Barcelona tingui ja com a símbol màxim de la ciutat una basílica, que va a més en la seva notorietat, no li agrada a un govern de la ciutat marcat per la seva propensió  anti catòlica. No cal fer el llistat ara, només recordar el darrer fet: el govern català i l’espanyol es van fer presents en la cerimònia de nomenament de monsenyor Comella com a cardenal a la Ciutat del Vaticà. L’Ajuntament no va enviar ni al “darrer de la fila”. Un error també des del punt de vista secular. Un cardenal electe de l’Església és una persona de pes, i un element de referència per a la ciutat. No falta combregar amb les seves idees per mantenir una actitud formalment correcta, només es tracta de posar els interessos de la ciutat per sobre dels propis prejudicis.

Però tornem a la Sagrada Família. Quan la basílica estigui finalitzada a inicis de la pròxima dècada serà una construcció monumental encerclada per edificis i ofegada en la seva façana principal per la proximitat de les construccions. En realitat no ha de ser així. El Pla General Metropolità vigent ja preveu una escalinata d’accés i una perspectiva viaria més àmplia i despullada, i per aquesta raó està afectat l’edifici fronterer; ja ho estava quan el va edificar un constructor ben famós a Barcelona, i en moltes ocasions no pas pel bé de l’urbanisme de la ciutat, en Josep Lluis Nuñez, i la seva famosa immobiliaria Núñez y Navarro. La llicència a precari es va donar i al mateix temps es va fer una reserva de sòl en un altre solar per acollir els veïns de l’edifici quan aquest fos enderrocat. O sigui, que la previsió hi és i fa anys. La maniobra d’Ada Colau per impedir la realització passa perquè el solar reservat per a la solució del trasllat dels veïns sense moure’s del barri, quedi liquidada a l’ocupar-lo per equipaments. D’aquesta manera no hi haurà solució en les proximitats, i estaria servit un conflicte amb el temple. Colau fa així rehenes als veïns volent-los convertir en ariet contra el monument religiós.

La Sagrada Família rep 9 milions de visites, 3,17 milions dels quals són interiors. Cal preguntar-se si un vaixell insígnia de la ciutat d’aquestes dimensions que no fos un temple catòlic patiria un boicot  tan evident per part del govern municipal. La pregunta no és baldera perquè contrasta aquestes dificultats amb la facilitat amb què ha pactat amb el FC Barcelona per dur a terme una reforma encallada durant anys. Tot el que són facilitats per a uns, malgrat l’elevada superfície edificable per a usos lucratius que comporta, contrasta amb els bastons a les rodes d’Ada Colau a la Sagrada Família.

Hazte socio

También te puede gustar

One comment

  1. 1

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>