Crisi: l’Església ha parlat, l’atendrem?

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol El recent document de la Comissió Pontifícia per a la Justícia i la Pau que porta un llarg …

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol


El recent document de la Comissió Pontifícia per a la Justícia i la Pau que porta un llarg títol, ‘Per reformar el sistema financer i monetari internacional des de la perspectiva d’una autoritat pública a la jurisdicció universal’, és una presa de posició per part de la Santa Seu, no només de gran actualitat sinó de profund significat. Enmig de la tempesta econòmica i financera, un organisme de l’Església que depèn directament, com totes les comissions pontifícies, del Sant Pare, ha elevat la seva veu per presentar un diagnòstic i oferir propostes clares i concretes.

Molt em temo que aquest document rebi una acollida més aviat freda, fins i tot en mitjans catòlics. La raó és que la seva lectura pot resultar incòmoda perquè sacseja les consciències catòliques que s’han instal·lat acríticament en el sistema establert. En realitat, el text no diu res de nou, els Papes fa temps que tenen una actitud alhora crítica i propositiva amb el sistema hegemònic que regeix l’economia mundial. El que passa és que ara apareix amb una formulació de propostes més definides, no només, per tant, en l’àmbit dels principis, i ho fa a més en un moment particularment conflictiu.

És un text que ha de ser objecte de reflexió, estudi i especialment acció per part dels catòlics, i té multitud d’aspectes que mereixen ser subratllats. Avui m’agradaria referir-me a un sense que, ni de bon tros, això esgoti les seves nombroses aportacions. Es tracta de la crítica que fa al que diu la ideologia de la tecnologia, de la tecnocràcia, la que fia tota la resolució dels problemes econòmics a la pura tècnica d’aquesta naturalesa. Cal dir que això, des d’un punt de vista secular, ja mereixia ser criticat, perquè si en aquests moments hi ha una ciència confusa és indubtablement l’economia, que presenta, per a una mateixa realitat, diagnòstics i solucions contraposades.

Però, tornant al text de la Comissió Pontifícia, podem trobar l’afirmació que, reduint la dimensió humana, que és pròpia de l’economia, en definitiva és una antropologia, i reduint-les a variables d’ordre tècnic, es tanca encara més enllà. En actuar d’aquesta manera elimina tota transcendència, la qual comença per Déu i s’estén a tots els homes. Aquesta incapacitat per transcendir, conseqüència en bona mesura de l’exclusió de Déu, significa al mateix temps la ceguesa voluntària davant les conseqüències dels propis actes. La comissió per a la Justícia i la Pau afirma que "la crisi, de fet, va revelar les actituds d’egoisme, l’avarícia i l’acumulació col·lectiva de béns a gran escala". Bé, cal assenyalar la identitat de la crítica amb la que, ja en el seu moment, va formular -parlo de l’any 2009- el financer Warren Buffett, un home dedicat com activitat principal a guanyar diners a cabassos. Doncs bé, ell ja va dir que la crisi era conseqüència de l’avarícia, l’estupidesa i la mentida. Per tant, que ningú s’esquinci les vestidures per allò que ara diu la Comissió Justícia i Pau, gent que està ficada en la ‘pomada’ i que té prou alçada de mires ja ha dit coses semblants amb molta anterioritat.

La resposta a l’arrel del problema, que sempre requereix mesures tècniques, és la de construir una ètica de la solidaritat per abraçar la lògica del bé comú, que transcendeix l’interès purament contingent i particular. La idea que expressa el text és per tant clara. En altres paraules, hem de recuperar i tenir capacitat d’aplicar el concepte de bé comú, que tan ric és i tanta capacitat operativa té, perquè significa buscar aquelles polítiques que construeixin les millors condicions possibles per a que cada persona concreta pugui desenvolupar totes les seves dimensions humanes . Aquest és un dels grans esforços que tècnics, polítics, filòsofs i el conjunt dels ciutadans hem de desenvolupar. Si entenguéssim la política real en aquests termes, la sortida de la crisi tindria un horitzó previsible i unes tasques concretes. Mentre no ho fem, continuarem en el fons del pou.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar