El buit polític de l’Església

política

Polític, en el sentit de tot allò que es refereix al bé comú, a les condicions que permeten que cada persona, cada família, desenvolupi amb la màxima plenitud les seves dimensions humanes, de les quals el sentit religiós n’és una component essencial i destacada. En aquest sentit, utilitzo la paraula política que, d’altra banda, és la que li correspon. Per tant, no s’ha de confondre amb la pugna entre partits, que almenys en el nostre cas -que òbviament no és únic- es caracteritza per la degradació que practiquen de la naturalesa del polític.

L’Església com a conjunt no és un agent polític, perquè no ha estat fundada per Jesús per tenir cura directa de la societat, ni tan sols posseeix els mitjans per fer-ho. És un agent religiós i moral que guia els homes en la seva relació amb el bé i el mal en presència de Déu. S’adreça als qui pertanyen i al conjunt de la societat. Per tant, no li corresponen solucions concretes “tècniques”, instrumentals, de la política.

En l’ésser humà coincideixen les dimensions naturals i sobrenaturals, juntament amb la fi última que és sobrenatural: la visió i gaudi de Déu; qui no ho fa, ni tan sols aconsegueix realitzar la fi de la naturalesa humana. Per això l’Església ha de fer sentir amb força i intel·ligència la seva veu religiosa i moral a tots els homes, i ha d’acompanyar-los en el seu compliment. I aquest és un dels recorreguts que només la política pot fer, perquè, primer hi ha qüestions que no es poden abordar individualment, les lleis, per exemple, i també perquè Déu ens ha fet com a poble, i no hi ha poble sense presència col·lectiva.

Aquesta tasca política correspon als laics en agrupacions socialcristianes, és a dir, fundades en la doctrina social de l’Església, o dins d’entitats de tota mena, partits, sindicats, organitzacions professionals, de veïns, de totes aquelles que tracten de la cosa pública. Però que correspongui als laics no significa que els consagrats a Déu, especialment el clergat diocesà i els bisbes, i en realitat tots els consagrats, es mantinguin al marge o tinguin una missió irrellevant, perquè la seva obligació és guiar, acompanyar els cristians, individual i col·lectivament, i impulsar quan sigui necessari per al bé de la comunitat humana i l’Església. Però, al nostre país això no funciona així. Hi ha un gran buit en aquesta guia i acompanyament, en aquest impuls religiós i moral. Fa dècades que dura i el resultat està a la vista: la concepció cristiana ha estat expulsada de la vida pública, i no diguem ja de l’esperit de les lleis. Cap polític espanyol és capaç de referir-se a l’Església com ha fet Macron president de la França laica i republicana, com abans ja ho havia fet Sarkozy. I molts d’aquests mateixos polítics són capaços de parlar alt i fort contra ella, o contra alguns dels seus principals objectius. I no serà perquè els catòlics practicants a França siguin més nombrosos que els espanyols o que la seva història de lleis i governs els resulti més favorable.

En definitiva, la meva tesi és aquesta: No té sentit brillar en la Càritas que aborda algunes mancances materials, i oblidar-se de la Càritas en relació a la mare de la pal·liació de totes les mancances, això és la política.

Els exemples i la doctrina dels papes són evidents en aquest sentit, i estan compilades en la doctrina social de l’Església, aquí hi ha els fonaments criteris i fins. I no només això, fins i tot descendint al terreny del concret. Per exemple, Sant Joan Pau II i la seva incidència en la caiguda del comunisme, el seu paper a Amèrica Llatina, la seva posició bel·ligerant contra la guerra de l’Iraq, i els seus discursos en l’Assemblea plenària de les Nacions Unides, o la seva teorització sobre les estructures de pecat, o l’actual papa Francisco i la seva doctrina el “descart” dels éssers humans, i la seva decidida ofensiva a favor dels refugiats. Tot això és polític, com ho és mobilitzar amb la paraula moral i religiosa sobre l’eutanàsia.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>