Podemos ha presentat aquest dimarts 23 al ple del Congrés una proposició de llei per suprimir del Codi Penal els delictes d’ofenses als sentiments religiosos, al rei com a cap de l’Estat i les d’enaltiment del terrorisme.
Desitgem fixar la nostra atenció sobre el primer punt perquè en la seva presentació s’incorre en una deliberada confusió. Tot i que l’enunciat de l’article és molt clar, es ven com una supressió penalitzadora de les ofenses a la religió el que en realitat constitueix una ofensa a les persones en la seva consciència religiosa. No es tracta d’una legislació especial, perquè 71 països al món estableixen, més o menys, una protecció sobre el fet religiós. En el nostre cas, la protecció és mínima, ocupem el lloc 70.
Als que defensen la supressió de la mesura, els sembla que són pocs estats, tot i que a la llista com és lògic no figuren ni les dictadures comunistes, Xina, Cuba, etc., ni aquells països on l’ofensa no existeix perquè és social o culturalment impossible, com el Japó. Els que els semblen pocs són els mateixos que defensen l’eutanàsia i posen com a exemple Holanda quan només aquest país i quatre més l’han aprovat. Per a això 5, són molts. Països modèlics en el respecte als drets humans i la llibertat d’expressió, com Finlàndia, Nova Zelanda, Canadà, Suïssa, Alemanya, Itàlia i Àustria, no només posseeixen lleis semblants a les nostres, sinó que el nivell de protecció és més exigent que l’espanyol.
El que Podemos persegueix, i el govern Sánchez donarà suport si vota a favor, és que es pugui ofendre a les persones amb creences religioses. Aquestes poden ser vituperades, maltractades, escarnides, en allò que forma part decisiva de la vida. És arbitrari i mostra una tendència antireligiosa, i específicament anticristiana, molt perillosa. En lloc de construir una societat convivencial, es busca un país on alguns es dediquin a ofendre sistemàticament i amb tota impunitat. I això passa quan la doctrina del que és políticament correcte extrema les mesures perquè no es pugui ofendre a certs col·lectius. Així, com es va veure recentment al concurs d’OT, no pot dir-se «mariconada» en una cançó, però sí podrà dir-se i presentar-se -si la proposta de Podemos prospera-barbaritats sobre Jesucrist o la Verge.
Es protegeixen tot tipus de consciències, especialment els que se senten LGBTIT+, dones, gent d’altres races, però no els sentiments religiosos. Són ganes d’estimular l’ofensa de les persones religioses, de facilitar, a través de l’escarni, convertir-les en ciutadans de segona.
És, en definitiva, un esperit gerracivilista que pretén alimentar fantasmes que semblaven superats. Perquè el respecte al que cada un sent és la base de la bona convivència, més quan en una societat com la nostra en la que s’han perdut els consensos morals i ètics, només queda la llei per indicar el que està bé i el que no. El que Podemos pretén amb la despenalització és enviar el missatge que forma part d’allò que és bo ofendre a les consciències religioses
