El diàleg catòlic amb la cultura de la societat desvinculada

diálogo

Com poden dialogar els catòlics amb la cultura hegemònica de la societat de la desvinculació emmarcada per l’emotivisme, el relativisme, el liberalisme asimètric, el subjectivisme radical del desig i la ideologia de gènere?, per assenyalar els aspectes més problemàtics d’aquest diàleg. És més, la qüestió fins i tot pot ser prèvia: s’ha de dialogar, o n’hi ha prou amb la desqualificació per principi?

Crec que una vegada més la resposta es troba en la imitació de Crist. Ell dialoga amb tots. Amb els mestres de la Llei i amb els sacerdots, amb el poder civil romà, amb els saduceus i fariseus, amb recaptadors d’impostos i amb samaritans, amb lladres, amb els que el segueixen i amb els qui el neguen, amb qui el volen matar. Parla amb tots ells i escolta i contesta. Però tot això ho fa d’acord amb uns criteris que sempre es manifesten en el seu procedir i que poden resumir-se en tres punts.

Primer, la consciència clara des d’on parla. No dissimula la seva posició ni el seu propòsit, i és des d’ambdós que parla i escolta. Segon, ho fa en el moment oportú i amb l’interlocutor adequat, tal com diu Mateu 7,6 “No doneu als gossos, ni tireu les perles dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us destrossin“. Finalment, sempre sap per què dialoga, és a dir, quin és el fi que persegueix, perquè escoltar i parlar és sobretot un mitjà que només cobra el seu ple sentit quan té relació amb la finalitat perseguida.

El nostre diàleg amb la cultura de la societat desvinculada neix de la nostra condició de catòlics i de l’acceptació d’aquesta per part de l’altre, sense atribuir-se ni acceptar cap supremacia. No ens sotmetem a un judici, sinó que intercanviem punts de vista, raons. El nostre llenguatge s’adapta a la compressió i sensibilitat de l’altre, insistirem en practicar el diàleg o l’evitarem en determinades circumstàncies. De vegades es mourà en l’àmbit de la gràcia i proposarà la bona nova, en altres, traduirà sense trair les categories religioses al llenguatge i raons seculars. Però mai en nom del diàleg canviarem els acords fonamentals de la fe catòlica. Intentarem adaptar-los a la compressió de l’altre, buscarem el seu pla més interessant, però mai els modificarem, ni trivialitzarem el sagrat. Cercar apropar-se al món a força de suggerir que la “verge avui també s’hagués manifestat”, és allunyar les persones de la possibilitat de sentir l’estupor davant el misteri de Déu, que arriba al món per la mediació d’una dona. La dificultat no ha de ser obviada, sinó esforçadament abordada. Finalment, establirem el diàleg d’acord amb la finalitat que en aquella ocasió és necessari aconseguir, des de l’evangelització a la crítica de les estructures de pecat, de la defensa a la proposició. Tot això necessita d’una anàlisi de la realitat interpretada des de la missió alliberadora del cristianisme, formulant un judici cristià, des de la perspectiva de l’acció o pràctica subsegüent.

Preparar-nos per dialogar és una tasca necessària i, segurament, no de les més practicades.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>