El programa del Partit Popular i el matrimoni homosexual

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol Espanya va esdevenir una singularitat en el context occidental en ser un dels pocs països que va aprovar un…

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

Espanya va esdevenir una singularitat en el context occidental en ser un dels pocs països que va aprovar una llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, amb dret a adopció, i que a més va comportar una modificació radical del Codi Civil eliminant el concepte d’’home’ i ‘dona’, substituint-los pel de ‘cònjuges’, i el de ‘pare’ i ‘mare’, pel de ‘progenitors’. D’aquesta manera, l’home i la dona deixaven de ser els elements constitutius i distintius en la seva relació en el marc del que a Espanya regula les relacions civils, en l’àmbit matrimonial.

Seria difícil trobar al món, fins i tot entre els pocs països que han acordat el matrimoni homosexual, una legislació com aquesta. Així mateix, cal recordar que aquesta llei, que feia la transformació absoluta d’una institució que és prèvia a l’Estat de Dret, el matrimoni, i que per tant hauria d’haver estat tractada amb especial cura, va ser aprovada només per una majoria no aclaparadora en el Congrés dels Diputats i va patir una derrota clara en el Senat. Que aquesta segona Cambra tingui en el cas d’Espanya una escassa capacitat decisiva no implica que el seu resultat no tingui valor polític. En altres paraules, en un país també normal, on el Senat si tingués utilitat, la llei del matrimoni homosexual no hauria prosperat.

Aquests antecedents serveixen per emmarcar el que ara el Partit Popular sembla no tenir clar sobre com va a assumir l’herència. Hi ha veus que s’alcen proclamant que com a partit liberal que també és no ha de ficar-se en aquestes qüestions i que en tot cas ha de ser el Tribunal Constitucional qui resolgui. No podem estar d’acord amb aquesta posició. El Tribunal Constitucional l’únic que fa és el que li toca: assenyalar si una determinada norma s’ajusta o no al marc de la Constitució, però no té opinió sobre la seva bondat ni oportunitat. Això correspon al subjecte polític, és a dir al Govern i al Parlament. I sobre això és sobre el que s’ha de pronunciar el futur govern del Partit Popular, si considera que la legislació sobre el matrimoni homosexual és vàlida o no.

No es tracta de plantejar-se si s’ha de derogar o no, la modificació mentre sigui suficient ja n’hi ha prou. Això significa evidentment canviar el nom, deixar sense capacitat per adoptar a la nova unió, i atès que es tracta d’un vincle que justifica la seva institucionalització per raons afectives, ampliar la pròpia llei a altres tipus de relacions que neixen també de l’afecte, encara que no estiguin vinculades a una relació sexual. Perquè, si no és així, ens trobaríem que l’única cosa que justifica el matrimoni homosexual és el sexe sense capacitat reproductiva, la qual cosa sona realment estranya.

Si el Partit Popular no adopta aquestes mesures, hi haurà fet alguna cosa molt greu. En primer lloc, haurà contradit el seu vot al Congrés dels Diputats i al Senat, és a dir hi haurà actuat de manera radicalment diferent en el Govern que a l’oposició, i això li representarà una minva de credibilitat. Al mateix temps, hi haurà consolidat el matrimoni homosexual, perquè aquest hi haurà resistit incòlume una alternativa de Govern. Difícilment l’Església i en especial el Vaticà podran assumir amb satisfacció una actitud d’aquest tipus, i llavors el PP, a més dels fronts que obrirà la crisi econòmica i les decisions que haurà de prendre, estarà obrint un altre nou de proporcions més que notables. Per això, estic convençut que el Partit Popular, per raons de principi però també per un sentit pràctic, serà capaç de transformar l’actual llei del matrimoni homosexual en una altra que assumeixi els punts plantejats, que permeti a les persones del mateix sexe que volen viure juntes el assolir determinades facilitats, sense equiparar-les al matrimoni, i que aquestes mateixes facilitats s’ampliïn a un altre tipus de vincles que també volen formular un projecte en comú, per raons de família o amistat, sense ser matrimoni.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar