Estructures de bé i de pecat

bien

Si la recuperació del sobrenatural en la vida de l’Església i dels catòlics és el factor decisiu per corregir les seves derives mundanes, ho és també l’acció en l’ordre natural sobre les estructures de bé i de pecat.

Joan Pau ho precisava en aquests termes: “Com he afirmat moltes vegades, és un fet incontrovertible que la interdependència dels sistemes socials, econòmics i polítics crea al món actual múltiples estructures de pecat (cf. Sollicitudo rei socialis, 36; Catecisme de l’Església catòlica, n. 1869). Existeix una tremenda força d’atracció del mal que porta a considerar com a «normals» i «inevitables» moltes actituds. El mal augmenta i pressiona, amb efectes devastadors, les conseqüències, que queden desorientades i ni tan sols són capaces de destriar. Així mateix, en pensar en les estructures de pecat que frenen el desenvolupament dels pobles menys afavorits des del punt de vista econòmic i polític (cf. Sollicitudo rei socialis, 37), se sent la temptació de rendir-se enfront d’un mal moral que sembla inevitable. Moltes persones se senten impotents i desconcertades enfront d’una situació que els supera i a la qual no veuen camí de sortida. Però l’anunci de la victòria de Crist sobre el mal ens dóna la certesa que fins a les estructures més consolidades pel mal poden ser vençudes i substituïdes per «estructures de bé» (cf. Sollicitudo rei socialis, 39).

La «nova evangelització» afronta aquest desafiament. Ha d’esforçar-se perquè tots els homes recuperin la certesa que en Crist és possible vèncer el mal amb el bé. És necessari educar el sentit de la responsabilitat personal, vinculada íntimament als imperatius morals i a la consciència del pecat. El camí de conversió implica l’exclusió de tota connivència amb les estructures de pecat que avui particularment condicionen a les persones en els diversos ambients de vida”. (Catequesis de Juan Pablo II, 25 Agost 1999).

“Si molts i greus aspectes de l’actual problemàtica social poden explicar en certa manera el clima d’estesa incertesa moral i atenuar de vegades en les persones la responsabilitat objectiva, no és menys cert que estem enfront d’una realitat més àmplia, que es pot considerar com una veritable i autèntica estructura de pecat, caracteritzada per la difusió d’una cultura contrària a la solidaritat, que en molts casos es configura com a veritable «cultura de mort».”(Encíclica Evangelium Vitae del Papa Joan Pau II).

La tasca en el plànol secular, política per tant, és identificar, definir, diagnosticar les seves conseqüències i establir un programa d’acció per eradicar les estructures de pecat, la naturalesa fàctica del qual, pot concebre’s en termes semblants a com defineix les institucions la Nova Economia Institucional. Aquestes poden ser formalitzades; com les lleis i altres normes polítiques, o informals basades en una pràctica consuetudinària, un costum acceptat, encara que en una societat normativa fins a ficar-se en el llit de les gents, un i un altre aspecte guarden relació. Una estructura de pecat institucional és la llei sobre l’avortament; una informal és el costum tan generalitzat d’usar a la dona a canvi de diners: la prostitució. Una institucional és la legislació que fa possibles condicions de treball indignes; una altra informal l’exemplifica aquell hotel de cinc estels de Barcelona que ofereix, per a cambrers d’habitació i per 36 hores de treball setmanal amb un dia festiu rotatiu, 750 € bruts al mes.

Les estructures de pecat constitueixen una llosa pesada de lleis, institucions, estructures i pràctiques, que formen part del sistema cultural, social, econòmic i polític en el qual està immersa la vida de la persona.

Les estructures de bé són aquelles institucions i pràctiques que construeixen les condicions objectives perquè el bé comú es realitzi, i això significa, entre altres coses i en el cas específic d’Espanya, una especial prioritat a l’ocupació i a les condicions dignes del treball, perquè aquest és un dels fonaments del bé comú.

Tota acció alliberadora ha de contemplar necessàriament l’alliberament de les estructures de pecat i la construcció de les estructures de bé. L’acció sobre les estructures de la societat no és suficient si no va acompanyada d’una acció educadora de la persona, que implica necessàriament l’educació en la virtut perquè les persones i les seves comunitats, organitzacions i institucions, puguin propiciar el bé comú, la destinació universal dels béns, funció social de la propietat i opció preferencial dels pobres, el principi de subsidiarietat, la participació i el principi de solidaritat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>