Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol


La imatge d'unes bessones ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació internacional. Unides per l'abdomen, compartien el fetge fins que una brillant operació les ha separat amb èxit. La barreja de capacitat demostrada per la ciència, la imatge de les dues nenes, certament cinematogràfica, d'una fotogènia increïble, semblaven escollides expressament, encara que no sigui així, i el bon humor i l'enteresa de la mare, han contribuït a envoltar aquest fet d'una cosa molt infreqüent en els nostres dies, d'alegria. Molta gent es contagia durant uns instants, alguns potser molt més temps, de l'alegria que metges, mare i àvia,-molt important en aquest cas-, manifestaven.

Hi ha reconeixements periodístics en el sentit que aquesta dona ha estat molt valenta pel que fa a assumir l'operació del que més estima, les seves filles, i que, ara, aquest valor troba la seva recompensa. Però, el més meritori de tot aquest procés no ha aflorat amb prou força, la condició necessària perquè aquesta alegria s'hagi produït és la de que la mare, en el moment clau de l'embaràs, decidís que tindria les seves bessones, tot i conèixer l'inconvenient que patien, que permetia avortar legalment. Els metges li van presentar la situació i li van donar temps per pensar, advertint que el termini màxim era fins a la setmana vint per poder avortar legalment.

La mare, amb l'ajuda de l'àvia, va decidir no fer-ho. L’àvia li va dir a la seva filla: "tingues-les perquè si no ho fas et penediràs tota la vida". Parlava una veu que té molts més anys d'experiència a l'esquena, parlava com a mare i futura àvia i també com a dona, i sabia, per això, que renunciar a un fill per por, per conveniència, per estar travessant un mal moment, porta conseqüencies indesitjables. També s'ha dit aviat que Meritxell, la mare de les bessones, està a l'atur, però avortar té un cost enorme, que apareix i desapareix al llarg de tota la vida, per a qui ha renunciat per voluntat pròpia a ser mare. I la seva vida seguirà lligada sempre al fill engendrat i no nascut.

Aquestes dues bessones tan encantadores, uns nadons ben macos que ara tots aplaudeixen i celebren, no estarien aquí si s'hagués fet cas de les recomanacions d'alguns metges, si Meritxell en lloc de confiar en la seva mare, en la futura àvia, hagués atès a la cultura hegemònica dominant, aquesta que també impregna als serveis assistencials dels Ajuntaments, les Comunitats Autònomes i el mateix Govern de l'Estat. És un triomf de la medicina, sí, però és sobretot un triomf humà, és el triomf de la vida, que quan s'assumeix en la seva plenitud sempre troba recompensa.

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics