Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol


La burgesia com a grup social va començar a configurar cap al segle XIII, però no seria fins dos-cents anys després quan va eclosionar amb força, sobretot al nord d'Itàlia, Holanda i en bona part d'Alemanya. A Espanya la seva presència gairebé va ser perceptible amb l'excepció catalana, propiciada per Barcelona. Comença així un procés de substitució històrica del grup social dominant, l'aristocràcia, que culmina amb la seva pràctica extinció com a portadors d'un projecte polític i cultural.

A finals del segle XIX, i sobretot en el segle següent, es produeix una altra transformació revolucionària: la burgesia s'expandeix "cap avall" i sorgeix la gran classe mitjana. Aquest fet acaba per destruir el pensament de Marx: el d'un món polaritzat entre una majoria proletària i una minoria burgesa propietària dels mitjans de producció, amb visions enfrontades de la vida. Aquest procés, unit al consum en massa, gràcies a la creixent productivitat, també permet la generació d'un estalvi popular que acaba tenint una presència subordinada a la borsa. Ha nascut el capitalisme popular. Tot aquest extens grup, que va dels menestrals i petits burgesos a la gran burgesia, comporta un determinat sistema de valors que poden ser exercits gràcies a les virtuts en què són educats els seus membres. Les diferències econòmiques entre els seus heterogenis components són considerables, però els uneix una concepció semblant del món i del paper que s'ocupa en ell.

Però, a partir de finals dels seixanta, es produeix una gran ruptura cultural i moral, és el que simbòlicament coneixem com Maig del 68. És una revolució cultural fruit de l'acumulació d'avantguardes contra la Modernitat presumptament fracassades: futuristes, dadaistes surrealistes, poetes beat, situacionistes, hippies, marxistes-freudians, i altres revolucionaris contra la modernitat, exploten en un fracàs polític i un èxit cultural. El resultat ho explica Charles Taylor en la seva extraordinària obra, Orígens del Jo, i que resumeixo fins a la caricatura però sense traïció a l'original: l'estil de vida propi d'algunes minories bohèmies del segle XIX és el que caracteritza avui a la nostra societat.

Han estat una part dels fills de la pròpia burgesia qui, desitjant explorar noves dimensions hedonistes i narcisistes, en gran mesura vinculades a la llibertat sexual, han desarticulat la tradició cultural, i renunciat a les seves fonts. Juntament amb ells, altres components propis del Romanticisme, com el desig d'autenticitat, la subjectivitat sense restriccions, i la convicció que la realització personal significa sol i únicament la satisfacció del propi desig han contribuït a configurar el nou sistema de valors ara hegemònic.

En aquesta dinàmica, la burgesia s'ha degradat fins a desaparèixer en allò que li donava sentit, una determinada visió del món i de la persona que projectava un lideratge social i cultural, avui en mans dels diners sense atributs i dels professionals de la vida bohèmia , des dels mitjans culturals i de comunicació. El resultat és una societat desmembrada i en crisi, en què creix la desigualtat i explota el sense sentit del nostre temps.


Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics