Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Si, perquè el plet interposat és doble, a ForumLibertas.com com a publicació, i a mi com a director, cosa que òbviament no sóc. Però el que sí saben-i tenen raó- és el meu profund desgrat per haver convertit l'àmbit catòlic en un camp de correries ideològiques, divisió, desconfiança i enfrontaments. L'última vegada que vaig haver d'anar a un judici va ser fa molts, molts anys. Va ser davant el Tribunal d'Ordre Públic del franquisme, el TOP, una jurisdicció política, sota l'acusació de pertànyer a Unió Democràtica de Catalunya. Vaig sortir absolt, però abans ja havia complert tres mesos de presó preventiva. Les distàncies entre allò i això d'ara són immenses. Ara es tracta d'un plet civil per una rectificació, davant un jutge amb totes les garanties. La justícia és diferent, però la circumstància dels que em condueixen a ella és comú: en tots dos casos ho fan perquè volen fer-ho.

Profesionales por la Ética serà la primera organització del camp catòlic de tot el món que denúncia davant la justícia a un membre del Consell Pontifici per als Laics, acusant-lo de ser coresponsable de falsejar uns fets. Això en el pla eclesial és molt greu, resulta terriblement imprudent i marca per la seva banda un punt de no retorn, de no reparar en les conseqüències. Aquesta actitud hauria de ser motiu de profunda preocupació per a la comunitat catòlica internacional.

Però, a més, els fets presumptament falsejats són la informació succinta d'una denúncia presentada davant el jutge per un pare escandalitzat. És el pare qui denuncia aquesta organització al costat d'altres davant del jutge i no ForumLibertas.com. No hi ha un sol gram d'opinió en el text publicat. No només això, sinó que és una versió breu i descafeïnada del que va ser denunciat. I això no es pot rectificar perquè aquí hi ha el fet, i aquí està la repercussió que ha tingut. Ha estat la prudència la que ha guiat a ForumLibertas.com, com sempre, perquè abans d'arribar a aquest punt el pare que actua ho va fer abans amb una carta a l'escola i una denúncia a la policia, que a diferència de la posterior del jutge no va ser atesa. Coneixent tot allò no va ser publicat, però després, quan es tracta d'un tema molt documentat i portat davant del jutge, la cosa canvia. I silenciar-ho és jugar a la complicitat. I no sóc, no som, ni jutges, ni còmplices.

Crec que, amb el seu descontrol de denúncies i querelles, qui les practiquen han emprès una fugida cap endavant, com si la seva pròpia paraula ja no n'hi hagués prou per desmentir els fets, que cada vegada són més aclaparadors. Ara mateix i amb motiu de tot això, ex membres de Yunque se m'han ofert. Els he d'afegir als que coneixia d'abans, mexicà resident a Espanya inclòs. Això nostre és senzill: hi ha motiu jurídic formal per al desmentit si o no?, I a això ens cenyirem i el jutge decidirà. Però el pastís que han muntat amb les seves denúncies i querelles a altres, on el que es dilucida és si Yunque existeix o no i qui pertanyen a ell i com actua, pot explotar, danyar a persones i institucions religioses i polítiques. Quina insensatesa! Estan fent malbé allò que diuen defensar, a la pròpia Església, des d'una organització que no existeix però que a Madrid ja la coneix fins al servei d'informació municipal. En tot cas, ara i sempre, davant els fets no em callaré, no em callaran.

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics