Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

No pot ser, i resulta incomprensible, que un país que arriba a les taxes d'atur que té Espanya, amb el nombre de llars on ja no entra cap ingrés, amb persones que porten un any, dos, fins i tot més temps sense poder treballar, amb la meitat dels joves sense possibilitat de trobar feina, que no s'adoptin les mesures extraordinàries, molt extraordinàries.

Des del punt de vista dels més elementals valors humans, ja no diguem cristians, Espanya viu en un estat d'emergència que a més s'ha cronificat perquè dura massa temps. Davant d'ell no es pot raonar, perquè resulta injust, que un hipotètic futur creixement ia resoldrà la qüestió. Sobretot no es pot raonar en aquests termes perquè els mateixos que ho addueixen com a argument són incapaços de fixar un horitzó mínimament creïble i suportable perquè es produeixi aquest fet. Les previsions indiquen que el 2013 i 2014 l'atur continuarà sent elevat i és molt possible que es mantingui en cotes insostenibles encara es replegui una mica durant molts anys. Tot aquest procés està portant al sofriment i la marginació, està originant la ruptura de moltes vides, i això ni una societat ni el Govern poden contemplar des de la indiferència.

És per això que reclamem un gran pla que aporti recursos extraordinaris, producte de la reducció de partides que no tinguin una significació directa amb la despesa social. Un pla que coordini objectius que permetin a cada comunitat autònoma, a cada ajuntament i al conjunt de les organitzacions no governamentals, desenvolupar els projectes per als que es troben més preparats, buscant a la vegada, i aquesta és la raó de la planificació, la sinergia de les actuacions dels diferents subjectes. Un pla basat en els principis de subsidiarietat i de solidaritat, i construït a partir d'ells sota la premissa de la màxima eficàcia. És a dir, que cada euro que s'apliqui es traslladi, en la major mesura possible, als receptors en lloc de perdre, en gran part, pel camí dels intermediaris, dels costos de gestió, que són aclaparadors en el cas del Estat, molt alts per a les autonomies i extraordinàriament raonables per a les associacions que lluiten i combaten la pobresa. Els plantejaments de tres d'aquestes organitzacions, Càritas, la fundació Arrels, que combat la pobresa que habita al carrer, i el Banc dels Aliments de Catalunya, són exemplars i marquen una línia a seguir.

En sentit contrari, vull subratllar, una vegada més, que el negar la targeta sanitària als immigrants és una brutalitat, cap cristià hauria de col·laborar·en una acció d'aquest tipus perquè és senzillament antievangélica. Cal recordar la Paràbola del Bon Samarità o la de la pobra dona que llança unes monedes de plom al temple, és a dir que dóna d'allò que no necessita i no del que li sobra, per entendre quina és l'essència del missatge cristià. Raonar en altres termes és apartar del que va dir Jesucrist i proclama la seva Església. Una cosa és la necessitat de regular la immigració perquè cada Estat absorbeixi la que pugui, i una altra que els que ja són aquí dins i que, alegrement, tant els governs del Partit Popular com, sobretot, els del Partit Socialista van acceptar que vinguessin sense grans problemes ni restriccions no tinguin ara un tracte humà. Però, a més, al negar-los la sanitat ens podem fer mal a nosaltres mateixos. Primer, perquè es poden generar focus de malalties contagioses, avui reduïdes a la mínima expressió, com és el cas de la tuberculosi. Després, perquè es produirà una sobrecàrrega en les urgències que la patirem tots. La idea d'Ana Mato que això es resolgui a través de les organitzacions no governamentals no té sentit, perquè aquestes no disposen dels mitjans necessaris i perquè llavors s'ha de generar un nou flux de despesa, amb la qual cosa el que es pot guanyar d'una banda es perdrà per una altra.

Un govern seriós, i el de Mariano Rajoy vol ser-ho, no pot disparar a tot el que es mou, s'ha d'aplicar la racionalitat. I en el cas dels immigrants, a més de la humanitat, cal fer una bona anàlisi de costos i beneficis, directes i indirectes, a curt ia mitjà termini, perquè això assenyalaria clarament que el que es vol fer és un mal negoci. Que Madrid apliqui ia l'exclusió sanitària és una pèssima notícia. Sorprèn que la comunitat autònoma que en els estudis oficials sobre valoracions i serveis per part dels ciutadans ocupa el pitjor lloc, i això abans de la crisi, s'afanyi ara a restringir encara més el que a escala espanyola resulten ser unes males prestacions. Tanta pressa per excloure drets a les persones, en raó que no són ciutadans espanyols, i tanta pressa per instal·lar la meca del blanqueig de diners i de prostitució com és el projecte Eurovegas, diu molt poc a favor dels criteris de bé comú que guien els que governen aquesta comunitat.

Però és que, també, mesures aparentment apartades del tema central de la pobresa poden tenir efectes devastadors en una situació tan feble com l'actual. És el cas de la pretesa liberalització dels horaris que pretén el Govern de Rajoy. Significaria el tancament de molts petits comerços, de famílies que mantenen uns precaris ingressos amb petites botigues, però que són incapaços de competir en horari amb les grans superfícies. Moltes d'aquestes famílies, amb locals absolutament devaluats, es quedaran sense cap ingrés, i un petit matalàs que encara existia a la nostra societat pot desaparèixer i amb ell es generaran més casos de marginació i de pobresa ràpida, de gent que passarà de ser de la petita classe mitjana a ser pobre. No existeix avui, ni per part del Govern ni per la de l'oposició, la sensibilitat suficient per constatar la magnitud del drama que viu la societat espanyola. Cal que els ciutadans siguem capaços de reaccionar per portar aquesta preocupació a la seva agenda política, perquè de no fer-ho així també nosaltres serem còmplices de tanta injustícia i, com està escrit, ens serà demandat: Què vas fer tu quan em vas veure pobre, amb fam i sense casa? Què hem nosaltres per a tots aquells que viuen és aquestes condicions?

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics