Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Se'n recorden vostès de la grip A? En el seu moment va ser motiu d'alarma primer i de polèmica després. No sé si ara els ve al cap el nom d'una monja especialista en parlar de tot l'humà i també del diví, sigui la transmissió de malalties contagioses, l'economia o l'avortament, i que va acusar les empreses farmacèutiques de crear una falsa alarma sobre aquesta malaltia.

Ara, s'ha publicat un estudi a The Lancet, Infectious Diseases, en la seva versió electrònica. Aquesta prestigiosa revista científica dóna compte d'un treball realitzat pels Centres de Control de Malalties (CDC) dels Estats Units, un centre de referència mundial en aquest tipus de temes. Segons els seus treballs, les morts en la hipòtesi mitjana en tot el món van ser de 284.000 persones i la forquilla revela un màxim de fins 575.000 morts. Això significa que les baixes que va poder provocar la grip A serien semblants a les d'un episodi de grip normal i podrien arribar a una situació aguda, perquè cada any moren al món a causa de la grip habitual entre un quart i mig milió de persones . Per tant, la grip A, que va tenir un desenvolupament sobretot concentrat en alguns països d'Àsia, no és cap broma, ni es pot frivolitzar sobre això.

Hi ha un altre tret important: la grip normal mata sobretot a persones febles, a ancians més que res, mentre que el 80% dels morts per aquest virus mutat tenen menys de 65 anys, és a dir castiga sobretot a la població activa, més jove , i això li confereix un risc especial. També s'ha observat que a través de cinc mutacions la grip A, i això ja és un altre estudi, podria ser molt més virulenta perquè podria arribar-se a transmetre per l'aire. Aquests són treballs de laboratori, però ja s'han observat en condicions reals dues d'aquestes cinc mutacions. Sense caure en l'alarmisme, perquè el món és ple de malalties més importants, tampoc cal frivolitzar ni fer demagògia amb aquest tipus de qüestions, ja que només contribueixen a crear confusió.

Si s'afirma que la nostra és una societat basada en la ciència, és lògic, se sigui monja o seglar, que se li concedeixi un marge a aquesta ciència, hi hagi o no laboratoris per entre mig.

Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics