Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Fa pocs dies em va trucar una periodista del Avvenire, el diari que està sota l'òrbita de la Conferència Episcopal Italiana, per mantenir una llarga entrevista sobre la situació espanyola, sobre quin era el meu punt de vista d’aquests mesos de govern del PP. No és una entrevista en exclusiva, és un de tants contactes que un bon periodista manté per traçar el seu propi escenari. Estava interessada en el balanç i la meva observació va ser que era encara prematur establir-lo, per una doble raó: pel poc temps de gestió que porta el Govern i perquè la crisi econòmica devora tot els seus esforços. Sí era possible establir una valoració de com havien anat aquests mesos, provisional, evidentment, i a reserves de com evolucioni el futur immediat.

Per l'agenda catòlica, en el cas d'Espanya, figuren sempre en primer pla alguns aspectes fonamentals, com la nova Llei de l'avortament; la del matrimoni homosexual, d'una forma absolutament destacada; l'Educació per la Ciutadania; la legislació extraordinàriament permissiva per utilitzar embrions humans i la família.

Sota el meu punt de vista, considero que sembla, i és un condicional, que la nova legislació sobre l'avortament està ben enfocada, encara que això només es veurà quan aparegui un avantprojecte que concreti realment el compromís del Govern; que el tema de l'Educació per la Ciutadania semblava raonablement resolt, encara que també penso que la solució és liquidar totes les restes i incorporar aquells capítols que hagin de conèixer de caràcter institucional a les assignatures pertinents i donar més espai per a la Filosofia, però en qualsevol cas la resolució era l'adequada; però, en contrapartida, en el matrimoni homosexual tenia la impressió que el PP estava per l'actitud de mantenir intocada la llei de Zapatero sota l'excusa de la seva constitucionalitat, com si això signifiqués alguna cosa en relació a la conformitat o disconformitat amb el contingut de una llei, sobre la bondat o la maldat de la mateixa. És evident que una llei pot ser inconstitucional i no poder prosperar, però ser bona, i al revés. En el tema de la família, quedava clar que les poques ajudes que existien encara quedarien més retallades i que tot el procés que està seguint Espanya, atur, augment d'impostos i taxes, està afectant d'una manera greu l'estructura familiar, que encara continua sent l'últim reducte per salvar moltes persones de la marginalitat i la pobresa.

Doncs bé, en aquest marc de reflexió s'insereix la qüestió dels horaris comercials. El plantejament del PP no té cap justificació econòmica, això s'ha de dir clar. No hi ha estudis econòmics que demostrin que l'amplitud de l'horari comercial serveixi per dinamitzar l'activitat econòmica. Les raons serien llargues d'explicar, però són ben conegudes pels professionals del món econòmic. Països que tenen una elevada productivitat i que es troben fora de perill de la crisi mantenen uns horaris comercials molt més restrictius que els espanyols, perquè ja en l'actualitat són molt amplis, perquè l'hora de tancament s'ha anat prolongant fins arribar pràcticament a la nit i perquè ja es poden obrir en determinats diumenges i festes a l'any. Només una ideologia liberal que afavoreix a les grans concentracions comercials, als grans emplaçaments, és la que empeny aquesta mesura. I en això el PP està actuant amb un biaix ideològic que el radicalitza i l'aparta de la centralitat política.

El fet que hi hagi determinades activitats professionals que hagin de treballar en diumenge constitueix una excepció i no una regla, i no poden argumentar com a raó per convertir aquesta excepció precisament en regla. En una societat com la nostra, una de les grans dificultats és la conciliació de la vida professional i familiar. S'han fet grans discursos, s'han escrit llibres, però el resultat és que Espanya té en general un sistema d'horaris tremendament dolent i l'educació dels fills es ressent d'una forma extraordinària. Ara això es vol accentuar, perquè si ja és difícil que es trobi tota la família reunida entre setmana, si més no deixem que un sol dia aquesta possibilitat existeixi, que les condicions que es donin ho afavoreixi. Això és el mínim, i si el PP trenca això estarà atacant un punt central del que és el concepte de família, i crec honestament que l'Església s'hauria de pronunciar sobre aquesta qüestió, perquè afectarà tot Espanya.

Si el plantejament cristià és que l'economia és per servir a l'home i no al revés, i això ens fa contraculturals, cal mantenir aquesta posició en tots els aspectes i vingui de qui vingui l'atac a la mateixa. Els catòlics, de dins i de fora del PP, no podem acceptar una mesura d'aquest tipus i això hauria de quedar meridianament clar. De moment, no ho està.

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics