Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

La societat, la vida política, els mitjans de comunicació, viuen exhausts i abduïts per la Gran Recessió i la forma d'afrontar-la, sense reparar prou que en realitat és tot el sistema social, la seva forma d'entendre la vida i la política el que està en crisi. El dramàtic episodi econòmic que vivim és només una faceta d'ella, nociva, demolidora, però faceta. Però no era necessari arribar a aquesta situació per advertir les nostres dificultats de fons, les que es troben en l'arrel del que ens passa, i que se'ns anirà presentant en formes catastròfiques diferents. L'emergència educativa que ens afecta des de molt més temps enrere ja havia haver-nos advertit de la globalitat del nostre problema, que sorgeix per la incapacitat de resoldre els grans conflictes morals que ens conformem amb arrossegar. Qüestions que han estat plantejades des arrencades diferents i diagnòstics semblants per persones com Masaryck, Habermas, Ratzinguer, Bauman, MacIntyre i Charles Taylor, entre d'altres. A partir d'ells i des del meu punt de vista, assenyalo alguns d'ells que són decisius:

1. El paper que té la religió per al bon funcionament de la societat.

2. El grau de respecte per la vida humana en sentit físic i en la seva dignitat, amb independència de qui sigui i de quin sigui el seu grau d'autonomia.

3. La relació entre fins i mitjans, i si és lícit o no que el mal d'un mitjà sigui assumit per la bondat de la fi.

4. La controvèrsia sobre la sexualitat humana, de la seva finalitat principal, les secundàries, i la relació i equilibri entre elles.

5. El lloc que ocupen determinats conceptes i fets en el sistema moral, cultura, educació i legislació, com la satisfacció dels instints i desitjos, el relativisme, i l'emotivisme, és a dir la confusió del bé amb la preferència personal.

6. La relació entre llibertat i responsabilitat.

7. L'existència o no de veritats, de la veritat, que han de ser buscades com a fi primordial de la vida privada i col·lectiva.

8. El paper que atorguem al deure i la seva relació amb l'autenticitat, així com la relació d'aquesta última amb la veracitat.

9. L'existència de concepcions incompatibles de la justícia, com les idees de "jornal just" i "jornada justa", i els arguments a favor que sigui el mercat el que fixi aquestes i altres qüestions.

10. El paper de l'economia en relació als fins de l'ésser humà, els límits de la pobresa, i desigualtat en la societat, la nostra i la mundial.

11. L'absència de relació entre l'economia real i l'economia financera.

12. El paper de la tradició cultural i les seves fonts, les tradicions, el dret consuetudinari en les nostres lleis i educació.

13. El menyspreu sistèmic, públic i privat pel cultiu de les virtuts personals.

14. El paper de la polis, de la política, en la recerca de la veritat, el bé, la bellesa, la identificació del necessari, i la consecució de la vida aconseguida.

15. La construcció i definició del nostre bé comú entès com una fi estable que ha de ser servit pels mitjans adequats.

Reconec sense necessitat de constrenyiment que tot això pot sonar estrany. Si així és, resulta un signe més del procés social autodestructiu en el qual vivim, en què el llenguatge està codificat fins l'empobriment de la nostra capacitat reflexiva.

Publicat al diari El Mundo el 26 juliol 2012

Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics