Hongria… ¡És la família…!

Hungría

Per tercera vegada consecutiva el Fidesz, el partit d’Orbán, haurà guanyat les eleccions per una àmplia majoria. L’estereotip del partit que han intentat fabricar no es correspon amb el que és en realitat, cosa fàcil de determinar si es coneix la seva història. No és gens freqüent a l’Europa actual ni majories tan àmplies ni tan persistents. Hongria mal els pesi a alguns, i en particular a Soros, és un exemple d’estabilitat política en aquests temps.

Al llarg de la campanya electoral, una part dels mitjans de comunicació europeus, especialment els de caire liberal, s’han esforçat a presentar a Orban com un populista -és un desqualificatiu que permet no entrar en el concret- i situar l’eix de seva campanya en la seva oposició a les quotes d’immigrants, tot i que el seu percentatge és molt petit, de l’ordre del 2,5% de la població. La primera afirmació és parcialment certa, la segona ho és del tot, i la pretensió que aquella sigui una causa fonamental del seu èxit electoral, o tanca un error clamorós, o és simple mala fe. És pressuposar que els hongaresos són una gent especial que va votant a un partit centrat en problemes imaginaris. És el problema de l’estàndard liberal, que no sent respecte per majories democràtiques que no comparteixen els seus punts de vista sobre l’economia, el benestar, la família i la religió

La base de l’èxit electoral de Orbán rau en la seva política familiar, els ajuts a les famílies amb fills a una escala mai vista a Hongria, i a anys llum de la política del Partit Popular espanyol.

El resultat és que la seva taxa de fertilitat és d’1,42, quan en el 2010 era de només 1,21. L’objectiu és arribar a la taxa de reemplaçament, de 2,1 nens per dona en edat fèrtil en el 2030. Hongria dedica el 3,6% del PIB a ajudes a les famílies i a la natalitat, mentre que Espanya no arriba a l’1,5 %. Una mesura estrella és l’ajuda per disposar d’una llar sota el criteri que sense casa no hi ha família. Consisteix en l’aportació de l’ordre de 32.000 € més una hipoteca a baix interès de la mateixa magnitud, sobre els quals no cal pagar impostos. Per situar-nos, és útil considerar que el salari mínim hongarès és poc més que la meitat de l’espanyol i que el preu mitjà de l’habitatge, en poblacions de mida equivalent, presenta una diferència encara més gran.

El govern hongarès es declara compromès amb l’enfortiment de la institució del matrimoni i el suport a la natalitat, factors que estan estretament units. L’objectiu és garantir que el mercat laboral i les causes financeres no impedeixin que les persones tinguin tants fills com vulguin. Aquesta política té un correlat econòmic amb creixements del PIB superiors al 4%, i la plena ocupació (4% d’atur).

Potser amb aquestes dades es pugui entendre per què i com es triomfa políticament.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>