I ara Fillon a França

Francois Fillon, former French prime minister and member of Les Republicains political party, delivers his speech after partial results in the second round for the French center-right presidential primary election in Paris

Com si seguís una pauta invisible, Fillon ha guanyat en les primàries del centre i la dreta de França, i a més ho ha fet amb una majoria contundent, avantatjant als dos favorits, Sarkozy en la primera volta, i Juppé en la definitiva. Ho ha fet no solament sense amagar la seva condició de catòlic, sinó plantejant la necessitat de recuperar les arrels cristianes de la cultura francesa, negant que l’avortament fos un dret, qüestionant l’adopció per part de les parelles homosexuals i, sobretot, ha fet centre de la seva política a la família natural, aquella que ha construït la història humana i no la que imposen alguns estats; ha guanyat presentant temes políticament molt incorrectes. I tot això, al país teòricament més laïcista d’Europa. Els catòlics de molts països, començant per Espanya, haurien de reflexionar, com una Església minoritària aconsegueix que els valors que es desprenen d’ella tinguin tanta presència en la vida pública. Hollande i la socialdemocràcia europea que se sent en crisi -no és el cas de l’alemanya- van buscar ràpidament la sortida en la ideologia Gender i les lleis LGBTI, i com en tots els precedents, més ràpid o més tard, aquest camí no els va servir de res i va facilitar la seva derrota. I és que la perspectiva de gènere és un encantament polític letal per a l’esquerra: dóna la sensació que amb ella són progres, i en realitat, els condueix a l’abandonament de la situació real dels treballadors i les classes mitjanes. La política Gender és un aliat objectiu de la desigualtat, i qui se submergeix en ella deixa descobert tot un flanc que facilita la victòria de l’adversari. No és una llei universal, clar, però se li aproxima.

Ha bastat que Fillon guanyés amb claredat perquè alguns mitjans i periodistes d’aquest país comencessin a desprestigiar-lo, oblidant la informació, i deixant-se portar per la seva ideologia, i és que Fillon incideix sobre els temes de l’agenda Gender, no amb una especial èmfasi, però sí amb una claredat a la qual els seus mal acostumats defensors no estan habituats. Tot aquell que s’oposi o critiqui la perspectiva de gènere i les identitats polítiques LGBT, etc. és un perillós reaccionari, quan en realitat els col·laboradors necessaris de l’augment de la desigualtat i la pobresa són ells. I així, Fillon, el primer ministre admirat perquè moderava els excessos del president Sarkozy, respectat perquè aguantava els seus desvergonyiments amb una actitud prudent i que no despertava una especial crítica com a candidat, s’ha convertit en objecte de totes les crítiques, d’aquells -i són molts- que confonen l’esquerra amb el liberalisme genealògic de la perspectiva de gènere.

Alguns d’aquests periodistes, fins i tot inventen rondalles, viuen en la postveritat, presentant la idea que l’elecció de Fillon és un error perquè facilita el renaixement de l’esquerra, quan les enquestes i la realitat indiquen tot el contrari. Els sondejos d’opinió posteriors a la seva elecció assenyalen que guanyaria la primera volta, mentre que fins ara conferien la victòria a Le Pen, i arrasaria en la segona, aconseguint segons les enquestes entre el 65% i el 72% dels vots. La realitat assenyala que l’esquerra viu la seva crisi amb la consegüent atomització. Valls i Hollande pugnen per veure qui serà el candidat, mentre que uns altres pugnen per aquesta representació. Melechon amb el seu moviment i el suport comunista, Macron, exministre d’Hollande i ara capdavanter d’una nova força, Montebourg, a més dels encara candidats dels verds i de l’esquerra comunista.

Si no s’imposa la sorpresa i Fillon guanya, Europa continuarà el seu avanç cap a un canvi d’època, perquè el sistema liberal-Gender ens condueix a la destrucció de la llibertat i de l’estat del benestar.

Hazte socio

También te puede gustar