La crisi de la identitat humana

identidad

En una aparent paradoxa, la nostra societat occidental, la del desenvolupament desmesurat de tot tipus de preteses identitats que promou amb èxit la perspectiva de gènere, condueix a la major confusió mai vista sobre la identitat humana, i amb ella, al buit, al dolor i al sofriment . Mai al llarg dels segles la nostra cultura ha viscut aquest tipus de dolor. Ha viscut molts, sobretot materials, però mai havia sorgit del posar en dubte la condició humana com a dada comuna i unificadora, sobretot, a partir de l’hegemonia cristiana. La condició d’esclau podia conduir a aquest tipus de crisi d’identitat, que era més provocada que sorgida. Aquesta comuna condició es manifesta en l’ordre de la naturalesa, en dues especificitats complementàries fàcilment identificables i vivibles: la de ser dona i ser home. I també, com en tot el que és humà, la regla contemplava lleugeres modificacions, com la dels homes que se sentien atrets per altres homes, o per ells i per elles, o només entre elles. Però aquestes alteracions, com la de ser ros a la Mediterrània, assenyalaven una singularitat i no una norma. La seva fisiologia continuava sent la d’un home o una dona, i podien fer -si volien- tot el que per la seva naturalesa era possible. Però això s’està trencant pel bizantinisme interessat de la perspectiva de gènere. Ara, el que confereix la identitat, no és la persona en la seva integritat, l’ésser humà, sinó la qualificació dels seus desitjos sexuals, és a dir, només una de les manifestacions del que és humà. Important però unidimensional. Quan Marcuse va escriure L’Home Unidimensional  estava lluny de concebre -ni tan sols existia- que la perspectiva de gènere promouria la unidimensionalitat humana; és a dir, la retallada del que és, en uns termes tan diferents dels que ell mirava, encara que, això sí, sorgida de la mateixa matriu del capitalisme liberal. La nostra societat consumidora a cabassos de drogues legals i il·legals traficades, fraudulentes, o que es compren en farmàcies o bars, cau pel pendent cap al fosc forat de no saber què és cadascú (o comprar un diccionari sobre la perspectiva de gènere, i intentar elucidar, per exemple, com és la identitat del mascle a qui li agraden les dones i els gats d’angora, per aquest ordre)

Post scriptum: Està per escriure la història, millor en anàlisi estratègica de per què la perspectiva de gènere, cosa tan absurda des del punt de vista científic i tan oposada a l’ètica cristiana, ha aconseguit tal hegemonia i desenvolupament.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>