La misèria intel•lectual d’Elena Valenciano

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol No es tracta d’una persona qualsevol, no. És ni més ni menys que la vicesecretària general d…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

No es tracta d’una persona qualsevol, no. És ni més ni menys que la vicesecretària general del PSOE, és a dir la número dos del partit que és al seu torn alternativa de govern. Ara s’ha despatxat a gust contra el ministre Ruíz Gallardón. Fins aquí res a dir, entra en el seu sou de opositora d’ofici, la qüestió no és que critiqui el ministre sinó com ho fa i per què ho fa.

El tema és l’avortament que ella, en la línia habitual dels qui practiquen l’enginyeria social, manipula convertint-lo en maternitat. "La maternitat -diu- no és qüestió de ministres ni de cures, és de les dones". La frase, referida al ministre de Justícia, té difícil encaix però si substitueixen maternitat per avortament llavors el que està dient Elena Valenciano queda clar.

A la vicesecretària del PSOE no li agrada el projecte de llei que prepara Ruíz Gallardón i que realment encara ningú coneix. En el fons no diu res de nou més enllà de la manipulació del llenguatge. Es tracta com sempre de reduir al no-res l’embrió, el fetus, el immadur, en definitiva el no nascut. Elena Valenciano sosté la tesi impresentable que la dona, i només la dona, té el dret de fer el que vulgui amb la vida del no nascut, com si això fos un furóncol que li hagués sorgit del no-res i no la conseqüència de un acte que ella va cometre amb la participació necessària d’un altre. El resultat d’aquest acte és una nova vida humana. Perquè això, i cal repetir un milió de vegades fins que l’assumeixin, és el que és l’embrió.

Però, no es tracta que ho digui jo o que ho diguem els defensors de la vida. És que ara ja podem comptar amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en el seu moment ForumLibertas va comentar àmpliament, que va establir que la protecció de l’embrió és necessària i que per aquesta raó va impedir la iniciativa de patentar determinats procediments, que és exactament la raó per la qual es va pronunciar. Segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas Brüstle "es defineix l’embrió humà com el principi del desenvolupament de l’ésser humà" (…) "per assegurar la coherència en les àrees de la seva competència, en les quals està en joc la vida de l’embrió humà, la UE ha d’establir una prohibició i posar fi al finançament d’activitats que suposen la destrucció d’embrions humans". Al fil d’aquesta sentència, s’ha posat en marxa la important iniciativa europea ‘One of us‘ que té per objectiu recollir les signatures necessàries, un milió, perquè a Europa s’estableixi la prohibició i la fi del finançament d’activitats que suposen la destrucció d’embrions humans.

Però, tornant a Valenciano, cal recordar aquesta evidència, que no és la primera però sí que és en aquests moments la que jurídicament té un major potencial i relleu. Com relaciona la vicesecretària general del PSOE aquest dret absolut a la vida i a la mort de la mare sobre el seu fill no nascut amb la protecció de l’embrió que ha establert la justícia europea? Abans que ella, l’anterior president de l’Uruguai, Tabaré, que per cert no era cristià, es va negar a ratificar una llei del Parlament sobre l’avortament precisament al·ludint que, sota el seu punt de vista i el de la ciència, en l’embrió existien ja tot el fonament material que identificava i definia un ésser humà diferent de la mare. És clar, per això hi ha l’anàlisi de l’ADN que ho demostra. A la dona embarassada no hi ha cap ésser humà, la mare, sinó també el fill i aquest és portador de drets, naturalment, i el primer d’ells és el de poder desenvolupar-se autònomament per realitzar-se com ésser humà. Aquest és un principi fonamental de la Il·lustració i de la Modernitat que el PSOE, a través de la seva visió sectària de l’avortament, no assumeix.

Abans que Tabaré, el Tribunal Constitucional espanyol ja va establir que l’embrió també era un subjecte de protecció jurídica i que l’avortament significava un conflicte entre dos drets, el de la dona i el del no nascut. Tot això el que vol dir és que Elena Valencià és d’una entitat intel·lectual que només és capaç de desenvolupar un discurs primàriament demagògic, tant que ni tan sols és capaç d’encaixar el que proposa amb els fets més evidents. Déu ens lliure que mai arribés a governar.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar