fbpx

La necessitat de potenciar l’agenda catòlica, el seu relat i la memòria

COMPARTIR EN REDES

En un món on la comunicació acaba configurant la realitat és decisiva la importància de l’agenda, és a dir, de l’ordre i jerarquia del que es vol comunicar, i de com s’ha de fer per construir el relat, la història que s’explica i com ha de ser entesa. Malauradament, tot i els mitjans de què es disposa, començant pel més potent de tots, el relat verbal de cada diumenge, i que està fora de l’abast dels que no són l’Església, la debilitat catòlica en aquest punt és patent, exceptuant temes -la contribució econòmica, per exemple- o períodes extraordinaris, diocesans o sorgits de la Santa Seu. Però el relat i l’agenda no poden ser alguna cosa circumstancial, sinó permanent. És en la seva continuïtat on es troba el bon resultat. Però tal continuïtat, de la mateixa manera que la unitat de propòsit, no existeix o no té la força mínimament suficient. El resultat és una Església que es mou a impulsos defensius quan és reiteradament atacada, i fins i tot en aquests casos, ho fa amb gestos aïllats.

I això condueix a situacions molt negatives. Quina és la resposta en termes d’agenda i relat a la campanya de demolició a partir de la pederàstia, que, a Espanya, tan ben exemplifica El País? Per què s’accepta sense plantejar alternatives que de fora imposin de què s’ha de parlar sobre l’Església? Per què no es construeixen des d’ella nous elements d’interès que permetin donar una imatge real del que és i fa l’Església? De vegades -només a vegades- dóna la sensació d’un abstracció que la deixa en mans de la fronda.

Situant-nos en el present més immediat per què és tan feble l’agenda catòlica sobre l’eutanàsia?

Hi ha un altre aspecte clau relacionat amb l’agenda i el relat. El món catòlic no pot deixar en un segon pla l’exercici públic i comunitari de la memòria, i en particular, dels patiments i danys que li han infligit i encara li infringeixen només per proclamar la bona nova de Jesucrist. La mostració publica, el record perenne i l’educació en Ell, és una necessitat que hauria de ser més atesa, des del mandat cristià del perdó i la reconciliació, però atesa.

Cada any tots els estudiants israelians que acaben el cicle de secundària viatgen a Europa, per tal de conèixer i recordar la terrible Shoah, i una de les visites obligades d’aquest itinerari és el camp d’extermini d’Auschwitz. La proclamació de sants i serfs de Déu serveix a aquesta memòria, però cal que a més el poble cristià la mantingui viva i vigent, rememori el passat i constati el que succeeix en el present, especialment en relació als joves, encara que no en exclusiva.

¿Te ha gustado el artículo?

Ayúdanos con 1€ para seguir haciendo noticias como esta

Donar 1€
NOTICIAS RELACIONADAS

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.

El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.