La Tradició Catalana

Libro singular en lengua catalana

Josep Torras i Bages, bisbe de Vich

Hace muchos años leí el libro La Tradició Catalana que nos legó quien fue Obispo de Vich Monseñor Josep Torras i Bages (1846-1916). Libro que adquirí en librería Claret editado por la fenecida Editorial Selecta. Es el volumen 390 de la Biblioteca Selecta en su tercera edición de 1966.

 

El aserto del autor, esculpido en piedra en la fachada de la Abadía de Montserrat (arriba a la derecha), “Cataluña será cristiana o no será” no consigo verlo cada vez que acudo a Montserrat. Lo he visto muchas veces de niño, de adolescente, de joven y en edad adulta. Se lo pregunté a un monje benedictino si lo habían quitado con motivo de las obras de reforma de acceso y también de la fachada. Me dijo que no. Igual necesito ir al oculista. El libro referenciado salió a la luz en 1892. Es una profunda reflexión anterior a la corriente política nacionalista catalana que surgió poco después. Manresa y sus bases de 1912 aún no habían llegado.

 

En estos momentos singulares que estamos atravesando y padeciendo mucho en nuestra esencia catalana, acercarse a esta sabiduría eclesiástica es muy apropiado. Puede ayudar a entender en sus justos términos la aspiración política nacionalista catalana, en relación a lo que se invoca de ella por parte de quienes la sustentan como contrario a lo que ha sido y es. A mi modo de ver diametralmente opuesta a su verdad histórica. Les reproduzco párrafos finales del capítulo XVIII.

 

¿Podrà avui dia la regió deslliurar el país de l’opressió de la desacreditada oligarquía parlamentària que li xucla el suc vital, així com antigament els pobles amb son vigor de vida dissiparen la decadent feudalitat?

 

Si la regió reviu amb perfecta sanitat, si d’ella no s’en vol fer una entitat tallada segons el patró dibuixat per un artista de traça a la moda suïssa o nord-americana, encara que aquests països en sien simpàtics, sinó que el que s’obtingui sia una reconstrucció amb els elements que resten vius, propis de la nostra terra, si es procura reforçar l’esperit català tal com es congrià en les generacions dels nostres progenitors, sota la influencia de la gràcia de Déu, en una paraula, si reviu una Catalunya catalana, com una València valenciana, aleshores és l’alliberació. La veritat deslliura, la mentida esclavitza; sota l’influx de l’artifici, s’hi pateix; sota la influència de la sana naturalesa, s’hi reposa. Una Catalunya feta per uns quants artistas, una regió composta per alguns savis, tindria els mateixos inconvenients que avui lamentem en el govern d’Espanya, una oligarquía potser pitjor vindria a oprimir-nos; el mal fóra el mateix, una nació artificial, un personalisme detestable que, escarnint el poderós monarca francés, diría: “Catalunya só jo”, quan Catalunya és Catalunya, tal com Déu l’ha feta i no d’altra manera. Sa vida fóra efímera, ni seria amada dels propis, ni respectada dels estranys; no tindria consistència perquè li faltaria substància com a cosa feta per uns quants ideòlegs, i ningú no consideraria que fos la regió que recobra ses formes naturals. Per això tota la intenció del catalanisme, al nostre humil parer, deu dirigir-se a donar força i a purificar tots els elements que integren el concepte de Catalunya, i el mateix els qui treballen en les altres regions respecte d’elles. Si un dia aquestes recobren llur vigor natural, si la vida regional és sana i forta, si els ciutadans portats d’un recte esperit, abandonant la satisfacció de les concupiscències amb què els brinda el centralisme, es donen  a fer florir la materna regió, i les institucions pròpies d’ella es fan respectables, si el país trenca els ídols que són els partits i no té més ídol que son propi bé, si menysprea  els mercaders de la política i dedica la intel.ligència i energía que el Creador ha donat a la nostra nissaga, no a la discussió i propagació de vanes teories, feina propia de races decadents; si no s’enamora dels sofistes, sinó del perfeccionament de si mateix, mitjançant el treball pràctic en tots els ordres de la vida humana, sota la guía i presidencia de la Veritat, que és la llei de la nostra patria, fent-se forta i respectable; de segur que vencerà l’oligarquia parlamentària, cosa artificial, vapor de desordenades passions, que en si mateixa no té cap consistencia i que persevera per no haver-hi a l’hora present res que la pugui substituir que estigui en bona saó.

 

 

 

Este ejemplar libro fue escrito y publicado a finales del siglo XIX antes del surgimiento de la estelada no homologada a principios del siglo XX. Palabras que yo no he escuchado nunca en Catalunya por parte de ningún Prelado. ¿En qué reductos formativos católicos se estudia hoy a fondo a Josep Torras i Bages?

Hazte socio

También te puede gustar

4 Comments

  1. 1

    Unidos a Cristo daremos fruto.
    Rindiendo culto a la moda política, tapando las Iglesias con ideologías y “estrelladas”, despreciamos despoticamente al Señor.
    No es ser de Dios, saltarse la ley por narices. No es ser de Dios permitir sacrilegios en una Iglesia, con doblez permitiendo quemar incienso al César de turno en plena eucaristía.
    Es un renacer de los cátaros esto de no querer ser católicos?
    Olvidar que España nació de Cristo es querer imponer una Cataluña nacida del odio a España? Para crecer deberá alimentarse del mismo odio.
    Matar al infiel es consigna de Hamas.
    Somos católicos o yihadistas? Somos españoles o cátaros?

  2. 2

    Al maig, vaig pujar a Montserrat,i la frase d,en Torres i Bages d CATALUNYA SERA CRISTIANA O NO SERA,al menys,encara hi era. Sempre la recordo quan veig q la natalitat dels catalans baixa i molt respecte a la dels marroquis afincats i arrelats a Catalunya…potser Catalunya no sera ni dels catalans ni dels espanyols pq no hem volgut tenir fills…….Sera musulmana? Q Deu ens agafi confessats!!

  3. 3

    Mercè: T’agraeixo el que em dius. Pateixo esclerosi i m’afecta a la vista. Faré un esforç la propera vegada que puji a Montserrat per contemplar la frase del gran bisbe Torras i Bages. El no voler tenir fills és l’assumpte veritablement important. Doncs per aquest camí ni catalans ni espanyols enlloc!.

  4. 4

    Recordo una entrevista que li fan fer a la Tele catalana al mossèn Ballarín sobre la frase de Torres i Bages de “Catalunya sera cristiana o no serà”, que el mossèn s’ho va passar per la solapa contestant: “bahhh, Catalunya serà Catalunya tant si es cristiana como si no ho es”. Ya veiem doncs a on arriben alguns eclesiàstics que ni en la Tele devant de milions d’espectadors son capaços de defensar el Cristianisme. Espero que Jesucrist els contesti. “Doncs si no em vau reconèixer devant de tanta gent jo tampoc us reconeixo devant del meu Paredel Cel”.

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>