L’arbitrarietat com a política: els casos dels autobusos municipals de Barcelona i Madrid

tramabus

L’arbitrarietat és la destrucció de la democràcia i de la igualtat. De la democràcia perquè és una pràctica que necessita regles de joc iguals per a tots, de la igualtat perquè la seva conseqüència implica sempre una discriminació.

Òbviament, la política té rivets arbitraris, com tota activitat humana, però no es regeix per ells i intenta mantenir-se en l’ombra del discret. No és acceptable, però no és terrible. El realment dolent és quan l’arbitrarietat es converteix en política i es mostra ostentosament a plena llum. És signe de la temptació totalitària.

És el que està succeint amb els autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, i amb l’ús privat d’un autobús a Madrid. En el primer cas perquè exhibeixen publicitat d’una opció política, la del referèndum, quan la seva pròpia reglamentació ho prohibeix taxativament excepte en període electoral. Arran d’una primera campanya d’e-Cristians sobre Déu, TMB es va dotar d’una reglamentació que impedeix tot ús per a plantejaments filosòfics, religiosos i polítics, impedint així una segona campanya sobre la vida. Ara, el govern de Colau se salta la seva pròpia norma i acull una campanya política. No es tracta del seu significat, sinó que el prohibit per ells mateixos es dugui a terme perquè els interessa. Així no és possible governar perquè no hi ha garanties per als ciutadans. Té raó el president del grup popular Alberto Fernández Díaz a l’ajuntament quan ho denuncia i demana la seva retirada.  Colau manifesta una vegada més que els seus actes responen al sectarisme ideològic, que utilitza els mitjans municipals per aplicar-los, com succeeix amb la campanya en favor de l’avortament en la televisió municipal. Com si fes falta animar a això en una de les ciutats on la taxa és més alta i on la població envelleix a passos accelerats.

En el cas de Madrid l’arbitrarietat política aplicada als autobusos es reflecteix en la diferent manera de tractar un mateix fet: l’autobús publicitari de Hazte Oir, amb independència de compartir o no el seu contingut, que va ser bloquejat i censurat per l’autoritat municipal, i ara el de Podemos que campa al seu aire mentre es dedica a exhibir en una mescla de personatges demagògicament injusta, condemnats, imputats, testimonis, amb els que no són res de tot això. El mètode de Podemos s’assembla a l’escarn del condemnat i de l’innocent en la via pública, una pràctica històrica i malsana, perquè neix de l’odi i incita a ell, i, per tant, és l’oposat a la justícia. I de pas es carrega tota la presumpció d’innocència, que és la base dels drets personals. Una vegada més la deriva totalitària.

Per què no es pot dir que els nens tenen penis, però si es pot vilipendiar a persones concretes? Quin lògica política, quin criteri ètic pot permetre tal salvatjada?

Els ciutadans hem de no solament rebutjar de forma evident aquestes pràctiques que degraden la vida en comú, sinó que hem de procurar, per sobre de les nostres diferències polítiques, actuar per expulsar del poder a qui fa possible aquest tipus d’actuacions.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>