Els baixos salaris, cada vegada més generalitzats, contrasten amb el creixement de la pensió mitjana. La pensió mitjana declarada ha crescut sis vegades més que el salari mitjà des de l’inici de la crisi. La prestació de jubilació mitjana ha augmentat un 37% des de 2007, mentre que el sou ha avançat un 6% en aquest mateix període. La desigualtat, més accentuada, es torna en un una tasca més important per afrontar-la per part dels governs.
A aquest fenomen se li té afegir la distància cada vegada major entre el sou mínim i els sous més alts. Ha estat arran de l’esclat de la crisi econòmica quan el nivell adquisitiu dels ciutadans s’ha tornat més dispar.
De tornada amb la pensió mitjana, lligada a l’IPC, contínua creixent per la seva vinculació a la inflació (3,2% més que l’exercici anterior). En el mes de novembre, amb una xifra de 9.287 milions d’euros, ha marcat un màxim històric.
En amb prou feines 10 anys, la nòmina mensual s’ha disparat més d’un 50%. En concret, a tancament de 2008 la dada estava en 6.138 milions, mentre que l’última xifra oficial mostra un repunt de més de 3.100 milions d’euros en l’última dècada.
Aquest increment es deu al fet que el nombre de pensionistes ha crescut amb força, però també al notable repunt en la quantia de les prestacions. De fet, aquest segon factor és el que més pes té, ja que en els últims deu anys el nombre de pensionistes ha passat de 8,4 a 9,6 milions; això és, s’ha produït un augment d’un 15%.
L’engruixat dèficit del sistema es veurà accentuat en els anys vinents i fins i tot dècades, els Governs de José Luis Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy van introduir mesures impopularsperò, segons la major part dels organismes econòmics nacionals i internacionals, necessàries(com l’augment de l’edat de jubilació entre altres).
