L’ensenyament no supleix la saviesa

enseñanza

L’ensenyament, anomenat també educació, encara que no sigui el mateix, no garanteix la formació de bons ciutadans, ni de ciutadans bons. Tal com està plantejada només ofereix coneixements instrumentals, amb additaments ideològics diferents que depenen de cada professor i cada aula. El programa de TV3, Merlí, que amb èxit s’ha exportat a altres televisions, és un exemple de llibre d’aquest adoctrinament, on el pensament crític es confon bastament amb la pura i simple crítica del que no m’agrada, sense més necessitats de coneixement. Per poder desenvolupar el pensament crític és prèviament necessari un bon coneixement d’allò que es vol criticar i la capacitat d’identificar quins són els aspectes més positius que ens aporta aquella concepció. Per això, encara que no se’l tingui com a tal, el gran mestre del sistema de pensament crític és Sant Tomàs d’Aquino i el seu Summa Teològica.

La Il·lustració va portar amb ella dues afirmacions que s’han revelat equivocades. Una és la que amb la raó instrumental, prescindint de tota raó objectiva que confereix un marc de referència a la vida humana i a totes les coses, els éssers humans aconseguirien una unitat en les seves decisions i una claredat en les seves conclusions, que el “obscurantisme “religiós impedia. El resultat, com critica MacIntyre, a Tres Versions Rivals de l’Ètica és una olla de grills -la referència entomològica és meva, és clar- on la realització del desig conduït per la subjectivitat sense límits confon el bé amb la preferència individual, el que converteix les nostres societats en difícilment governables, sense el ensinistrament de les ments, que és el que es practica des del poder secular. El resultat és un pensament caòtic on el sentimentalisme -la màxima expressió de la subjectivitat- ha devorat la raó. Només cal contemplar els debats polítics per constatar-ho. La recerca del bé comú s’ha convertit en la recerca del mal de l’altre, l’adversari, en massa ocasions

La Il·lustració també va implicar una idea que en part era veritat, però que conduïda com absolut porta al fracàs social. Que la instrucció, l’ensenyament generalitzada per si mateixa, construeix bons ciutadans, com si l’acumulació de coneixements contribuís automàticament al perfeccionament moral. I els defensors d’aquest error, que són molts i manen, es troben inermes quan constaten que els jihadistes no són majoritàriament pobres i ignorants, sinó que és gent instruïda, entre els seus dirigents per descomptat, però també entre els seus membres actius. Eduardo Martin de Pozuelo un especialista en aquest camp assenyala que les biografies dels militants d’Al-Qaida tenen en un 35% estudis superiors, i en un 45% una professió qualificada

És l’educació moral afirmada en l’ètica de la virtut que fa possible formar una ciutadania bona, que necessita per realitzar-se un marc de raó objectiva que confereixi sentit a les seves vides per sobre dels seus desitjos i passions.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>