L’Església com a hospital de campanya, una reflexió

Hospital de campaña

El Papa Francisco acostuma a utilitzar imatges dotades d’un potent sentit descriptiu per dirigir-se a les gents. Una d’elles i que ha cobrat fortuna -la qual cosa constata el seu encert- és la de l’Església com a hospital de campanya: és a dir, com a lloc d’acolliment de tot aquell que està ferit en cos o en esperit, en el material i l’espiritual. És una forma ben actualitzada d’expressar una de les missions centrals de l’Església, la de l’amor al proïsme que, com va escriure Sant Jaume en la seva epístola, necessita de les obres per verificar-se, perquè la fe sense elles, poc significa.

Però s’han evidenciat interpretacions sobre el concepte d’hospital de campanya que traeixen la idea que la presideix. En realitat, solament busquen una apropiació de la paraula del Papa, una instrumentalització per portar l’aigua al seu molí, que no és una altra que la de la dessacralització de la missió de l’Església, la seva mundialització. L’Església entesa solament o principalment com una gran ONG. Francisco ha reiterat en més d’una ocasió precisament el contrari: l’Església no és una ONG, però, segons sembla, tenen oïda selectiva. A més, aquesta deformació posseeix un abast negatiu sobre els parroquians de bona fe. Uns perquè acaben comprant aquesta interpretació, uns altres perquè creuen equivocadament que és el Papa qui està darrere d’ella. El rector és determinant perquè prosperi la veritat, o el gat per llebre

A Joan 5,1, la Curació de l’home de la piscina de Betesda, i més en concret al 5,14, quan Jesús torna a trobar al paralític guarit en el Temple, li diu: Ara estàs guarit, ves i no pequis més, que no et passin coses pitjors. La imatge és també molt clara. Jesús guareix, però al mateix temps li assenyala que ha de rectificar la seva vida per no incórrer més en pecat. És una escena que es repeteix en altres moments evangèlics, com el de la dona pecadora, en termes gairebé idèntics. No es tracta solament de guarir sinó també, tot seguit, de donar a conèixer que ha d’evitar-se el pecat, més si és aquest el que ha conduït al dany que se sofreix, o el tal dany fa viure en la ruptura amb Déu. Però, com és això possible si no es dóna l’anunci de la Bona Nova, de la Paraula i vida de Jesús? No és possible.

La línia és clara, no n’hi ha prou amb ajudar materialment, és necessari també ajudar al coneixement de la via de la salvació.

Quan no s’obra així, quan es redueix la solidaritat amorosa de l’Església a una mentalitat d’ONG, es produeixen diverses ruptures amb el mandat de Déu. La primera: el mandat d’evangelitzar; l’última: dels seus advertiments abans de la seva Ascensió. Però també s’accentua la contradicció de pal·liar en molts casos les conseqüències del mal sense abordar les seves causes, la qual cosa, a la curta o a la llarga, comporta complicitat. Una acció eclesial aliada objectiva del mal seria un contrasentit brutal.

Hospital de campanya per pal·liar el sofriment humà, el material derivat de la privació de la satisfacció de les necessitats bàsiques, i l’espiritual sorgit d’una altra privació terrible: la de Jesucrist.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>