fbpx

L’eutanàsia és contrària al bé comú

COMPARTIR EN REDES

L’eutanàsia, és clar, és millor legalitzar-la, que estigui disponible per a qui vulgui usar-la, per un si de cas. Personalment no la penso fer servir, però mai se sap. A més, quin mal fa? És millor tenir més opcions per triar. Crec que he resumit un argument «fort» a favor de l’eutanàsia, si bé el que s’afirma només té sentit en termes individuals per tal d’arribar a un suposat bé particular: no patir. És raonable, però incorpora un problema greu que, d’altra banda, s’està estenent com l’hidra en la mentalitat del nostre temps. No considera els efectes socials sobre la col·lectivitat, ni en la forma com entenem el sentit de la vida i quin és el seu fi. Es prescindeix, en definitiva, del bé comú, que no és la suma de béns individuals sinó una realitat diferent. Són aquells béns que només podem obtenir com a societat i gaudir en tant que som membres d’ella. No són directament apropiables per ningú, però ens aprofiten a cadascun perquè creen beneficis per a les nostres vides.

El primer bé comú és -encara- el respecte a la vida, amb independència de les condicions en què és viscuda. Aquest respecte que està lligat a la dignitat és l’impulsor de les grans transformacions de bé. És el que subjau sota d’una sanitat pública de qualitat. A més, avui, aquesta vida digna ha de ser viscuda sense patiments més enllà del que és suportable, i això és l’assistència mèdica integrada sobre el dolor, i en una fase final l’atenció pal·liativa. En observar així la vida humana fem servir una força tensora social que tendeix a igualar-nos en el bé, i a impulsar mesures en favor de la dignitat com a acte de vida, que és l’única forma en què podem reconèixer-la. Si la lògica del règim nazi s’hagués acceptat en això, i l’eutanàsia s’hagués generalitzat des dels anys quaranta, ¿s’imagina com tindríem la medicina del dolor i les cures pal·liatives?

L’altra gran qüestió es refereix a com s’entén la llibertat per l’individualisme liberal: el màxim nombre d’opcions prescindint de la seva qualitat. Doncs no, la llibertat és una altra cosa, i si llegim a un liberal perfeccionista com Raz ens dirà que ser lliure significa la possibilitat de triar entre opcions bones. I quines són aquestes? Les que afavoreixen el bé comú i no només els béns particulars.

El debat, gairebé inexistent, sobre l’eutanàsia, és també la reflexió de com entenem la societat. Si com una simple massa d’individus, o bé, com a individus constituïts en una col·lectivitat que, com a tal, comparteix béns comuns, començant pel fundador de tots els altres, la vida.

El principi moral de rebuig de l’eutanàsia en nom del bé comú pertany al mateix ordre de coses que el repudi al fet que la pròpia realització es produeixi sense consideració als altres. Refusar la seva legalització posseeix el mateix rerefons moral de reclamar la funció social de la propietat i no el seu ús només en benefici del titular, l’exigència de la redistribució de renda per fer possible l’Estat del benestar, o les limitacions per impedir la catàstrofe climàtica.

La construcció del bé comú serà impossible si no som capaços de superar l’individualisme emotiu, i els béns particulars que s’aconsegueixin dependran només d’una qüestió de força política i mediàtica. Sempre serà més fàcil matar que alleujar, acompanyar i curar. Més barat acabar amb els descartats, que gastar recursos públics en ells. La qüestió és què triem.

¿Te ha gustado el artículo?

Ayúdanos con 1€ para seguir haciendo noticias como esta

Donar 1€
NOTICIAS RELACIONADAS

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.

El periodo de verificación de reCAPTCHA ha caducado. Por favor, recarga la página.