¿L’ONU?, no, un comitè “d’experts”: un nou i injustificat atac contra l’Església

Primer de tot, l’ONU no ha dit res a l’Església ni sobre la pederàstia ni en relació a qualsevol altre tema. El que sí ha …

Primer de tot, l’ONU no ha dit res a l’Església ni sobre la pederàstia ni en relació a qualsevol altre tema. El que sí ha hagut és l’informe d’un dels diversos comitès d’experts que només es representen a si mateixos, el Comitè de Nacions Unides per als Drets de la Infància, produint un dur text contra l’Església, que no està sol motivat per aquella xacra sinó que barreja altres qüestions clau que res tenen a veure amb les tasques del comitè, com l’avortament i el matrimoni homosexual. Això permet entreveure per on van els trets, mai millor dit.

En alguna ocasió he criticat, per raons que res tenen a veure amb aquest tema, la embullada trama de funcionaris "experts", comissions i comitès de l’ONU, que sense representar a ningú més que a si mateixos pretenen establir criteris i formular judicis estrictament ideològics. La pràctica generalitzada és que, per bé i per mal, gairebé res de tota aquesta multitud de documents és atès ni tan sols conegut, però malgrat aquesta poca rellevància el problema hi és, perquè s’ha desenvolupat un "soto govern" que amb facilitat serveix a grans lobbies internacionals d’interessos econòmics, i també ideològics. Un dels més poderosos és el que amalgama la ideologia de gènere i l’homosexualisme polític. Un treball d’anys estratègicament ben construït i molts mitjans privats, i a partir d’un moment determinat també públics, dirigits a aquestes entitats, obtenen des de fa temps grans resultats, no només a l’ONU, sinó en els organismes de la UE. L’objecte principal d’aquesta acció és l’Església catòlica, perquè és l’única institució d’abast universal que discrepa de la seva agenda condensada en els Principis de Yogyakarta.

Sota aquestes premisses es pot entendre millor com és possible que una instància de treball de l’ONU llanci en un gest inèdit un escrit tan virulent en la seva parcialitat. La pregunta és aquesta: ¿per què ara? Fa poques setmanes que el representant de la Santa Seu a les Nacions Unides va donar comptes de totes les mesures adoptades per l’Església: des de la reparació moral, demanant perdó públic a les víctimes, fins importants indemnitzacions que han portat a la fallida a diverses diòcesis d’Estats Units; modificacions en el Dret Canònic; establiment d’obligacions clares per bisbes i sacerdots de denunciar a la justícia qualsevol acte de pederàstia, i un llarg etc. En realitat, l’Església és l’única institució, estatal i internacional, sectorial o corporativa, que s’ha enfrontat decididament contra aquesta xacra.

Però, res del que s’ha dit ha estat recollit per l’ONU i l’informe s’expressa com si res s’hagués fet ni comunicat. És explícitament arbitrari i escandalosament injust. Per això la pregunta sobre el moment és tan pertinent. Per què ara, quan amb el Papa Francisco ha despertat una onada mundial d’interès, respecte i simpatia, i és un tema sobre el qual s’actua reparant i preveient? Per què el Comitè no recull tota la sistemàtica aplicada per la Santa Seu en aquests anys ?

Perquè al mateix temps cal constatar la indiferència absoluta d’aquests experts davant les denúncies dels casos de violacions sistemàtiques de dones i nenes per les tropes de l’ONU. De manera reiterada en els països africans, i en la mateixa Europa, en les seves intervencions als Balcans, on s’han denunciat veritables xarxes mafioses dins dels efectius de Nacions Unides per traficar i abusar de dones i menors. No estic explicant res de nou ni realment desconegut, els mitjans de comunicació s’han fet ressò en el seu moment, tot i que la notícia- a diferència del que passa amb l’Església- és fugaç, i desapareix de la memòria. Ni l’ONU, directament concernida, ni els Estats membres afectats, han fet res, ni han adoptat mesures, indemnitzat, establert protocols per al futur, res. És més, per a ells aquests fets formalment no han existit. I ara tenen el desvergonyiment de carregar contra l’únic subjecte institucional que realment s’ocupa del tema.

Hi ha estats membres de l’ONU que són coneguts pel turisme sexual i les facilitats per desenvolupar relacions homosexuals amb menors usat com un focus d’atractiu turístic. Això és una cosa públic i notori, com ho acrediten les agències de viatges que es dediquen a Europa i Estats Units. Hi ha estats on es combina la poligàmia amb el matrimoni forçós amb menors. Tots ells són membres de Nacions Unides, però el Comitè no ha obert una informació o emès un judici.

Però si es llegeix l’informe aviat es constata un fet: s’aprofita un succés passat, sobre el qual s’ha actuat i s’actua, per llançar un veritable atac doctrinal. La comissió exigeix que l’Església canviï la seva posició moral sobre l’avortament i el matrimoni homosexual. S’erigeix en "Autoritat Universal" per dictaminar el bé i el mal, la qual cosa és aberrant, si no fos perillós pel joc combinat amb els mitjans de comunicació i el laïcisme de l’exclusió religiosa. És l’intent de controlar i danyar l’únic subjecte històric que existeix que s’oposa a la ideologia de gènere i la seva parella econòmica, el liberalisme financer.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>