Sandel és ben rebut per amplis àmbits de la política i intel·lectualitat espanyola, i aquesta circumstància és una bona oportunitat per conèixer les seves posicions filosòfiques, especialment en les qüestions controvertides. Una d’elles, de singular actualitat i importància, és la legislació sobre el suïcidi assistit i l’eutanàsia.
Sandel raona en aquests termes:
«L’èmfasi d’aquests filòsofs (es refereix a un grup d’importants filòsofs liberals; Ronald Dworkin -de les universitats d’Oxford i Nova York-, Thomas Nagel -de la Universitat de Nova York-, Robert Nozick -de Harvard-, John Rawls -de Harvard-, Thomas Scanlon -de Harvard- i Judith Jarvi Thomson -del MIT)) en l’autonomia i la llibertat d’elecció implica que la vida és propietat de la persona que la viu. Però aquesta ètica discrepa d’una gran diversitat de perspectives morals que contemplen la vida com un do del que nosaltres som custodis i que ens imposa una sèrie de deures. Aquestes perspectives rebutgen que pugui donar-se qualsevol ús a la vida, ni tan sols per part de l’individu de la vida del qual parlem. Lluny de ser neutral, l’ètica de l’autonomia invocada en l’esmentat informe s’aparta tant d’una infinitat de tradicions religioses com de les opinions dels fundadors de la filosofia política liberal, John Locke i Immanuel Kant. Locke i Kant s’oposaven al dret al suïcidi i tots dos rebutjaven que les nostres vides fossin possessions de les quals poguéssim disposar a la nostra voluntat. En la mesura que el dret a la vida i a la llibertat és inalienable -sostenia Locke- no podem vendre’ns a nosaltres mateixos com a esclaus ni tampoc suïcidar: ningú pot donar més poder del que té, i a aquell que no pot llevar-se la seva pròpia vida tampoc pot cedir a un altre el poder sobre ella».
«Kant sosté -cita Sandel- que el respecte a l’autonomia implica una sèrie de deures cap a un mateix i cap als altres, entre els quals destaca l’obligació de tractar a la humanitat com un fi en si. Aquest deure restringeix també la manera en què una persona pot tractar-se a si mateixa. Segons Kant, l’assassinat està malament perquè utilitza a la víctima com un mitjà en comptes de respectar-la com un fi en si. Però el mateix es pot dir del suïcidi» (…). Si una persona «posa fi a la seva pròpia vida per escapar d’una situació dolorosa», va escriure, «està fent ús d’una persona únicament com un mitjà per fer que la seva pròpia vida sigui més tolerable. Però l’home no és una cosa; no és una cosa que es pugui utilitzar com un mitjà: en les seves accions ha de ser sempre considerat com un fi en si». Kant concloïa que una persona no té més dret a matar-se a si mateixa que a matar-ne a una altra.
«El fet que una persona vulgui morir no fa que matar-la sigui moralment permissible, tot i que el seu desig estigui ben informat i no sigui producte de coacció alguna. Els filòsofs podrien respondre que permetre el suïcidi assistit no fa mal a qui el troben moralment censurable (…) Però aquesta resposta passaria per alt fins a quin punt els canvis en la legislació poden comportar canvis en la forma com ens concebem a nosaltres mateixos«.
«El nou règim no serviria únicament per ampliar l’actual ventall d’opcions, sinó que encoratjaria també la tendència a entendre la vida com una possessió abans que com un do. Podria augmentar el prestigi que atribuïm a les vides autònomes i independents. Caldria veure, llavors, com afectaria aquest canvi a polítiques com les dedicades a la gent gran, les persones discapacitades, la pobresa i les persones malaltes, o com influiria sobre les actituds dels metges cap als seus pacients, o les dels fills cap seus pares grans».
Sandel, com abans que ell molts grans filòsofs, ha rebutjat la mort com a solució, perquè comporta un canvi decisiu de mentalitat sobre el fet humà, on s’introdueix, com en un passat llunyà, un criteri de qualitat. Hi ha vides que no val la pena que segueixin vivint, en lloc de plantejar-se com dotar de qualitat a aquestes vides. L’eutanàsia és una solució al problema del tipus que llança l’aigua del gibrell amb el nen dins.
Sandel, Michael J. (2018). Filosofía Pública. Ensayos sobre moral en política. Marbot Ediciones. (Págs. 159-163)
