Necessitem partits de cultura cristiana

Necessitem partits polítics que responguin amb sinceritat i coherència a una concepció cristiana de la persona, a un humanisme cristià? La resposta és…

Forum Libertas

Necessitem partits polítics que responguin amb sinceritat i coherència a una concepció cristiana de la persona, a un humanisme cristià? La resposta és que sí. Precisem-ho: no es tracta de partits confessionals, encara menys de reduir el catolicisme a una formula política. Res d’això. Ni tan sols l’objectiu hauria de ser reunir només a les persones que viuen la fe.

No, un partit de fonaments cristians és una interpretació de la realitat a través dels fonaments que la cultura cristiana –que no la fe- ha donat al món. El dret i el sentit de la vida, la concepció del matrimoni i la família, la llibertat en l’educació i l’ensenyament, la justícia social, el bé comú i la subsidiarietat, entesos en termes concrets i operatius.

Aniríem molt millor, em refereixo a la societat, si existissin partits d’aquest tipus, perquè la política recuperaria coherència, perdria tacticisme, guanyaria en la seva capacitat per a tenir un ordre de prioritats adaptat a les necessitats humanes, en lloc d’invents estranys. Contribuiria, en definitiva, a que la política fos quelcom més que pa i circ, i recuperés el sentit noble que tenia per a Aristòtil, com espai públic on exercir les virtuts personals.

Per tant, si és bo que puguin existir partits social-cristians, de fonaments cristians, per què negar que sigui bo que si no hi ha més, almenys existeixi un? No tindria sentit apostar pel genèric i criticar-ho quan es concreta. Negar la possibilitat d’aquest tipus de partits és una brutalitat contra la coherència del significat del cristianisme, perquè equival a negar que el cristianisme sigui generador d’una determinada cultura, d’una determinada concepció de la vida i la societat, del seu sentit, i tota cultura més d’hora o més tard intervé en l’espai públic com a projecte polític.

Tot això no treu que existeixin catòlics que legítimament puguin triar altres opcions, sempre que, és clar, aquestes resultin compatibles amb el fonamental del Magisteri de l’Església.

L’actual Congrés d’Unió Democràtica ha tingut la virtut de manifestar sense complexos la seva decidida aposta per una formulació social-cristiana. Crec que és un fet absolutament positiu, i que aquests fonaments han d’estar més enllà de la conjuntura política. Cosa diferent és saber quina és la consistència real d’aquesta posició. En altres paraules, si realment dins d’UDC, hi ha la suficient voluntat i nombre de persones perquè aquesta opció estigui ben sedimentada, si és quelcom més que la conseqüència de l’embranzida de Duran Lleida i un grup reduït de persones.

En tot cas, quan resulta tan habitual la nostra crítica als partits pel seu allunyament, quan no simple agressió, als fonaments cristians, és necessari subratllar un fet tan positiu com el del darrer congrés d’UDC.

Hazte socio

También te puede gustar