Que no t’enganyin: estan suprimint la llibertat. El progrés del pensament totalitari

solsona Obispo de Solsona, Xavier Novell

I em refereixo a una llibertat fonamental, la d’expressar racionalment el pensament, la reflexió, que és la component més decisiva de la llibertat d’expressió.

Un cas absurd ens serveix per mostrar clarament els límits que volen imposar a la llibertat i als subjectes que actuen. Es tracta de l’acció desfermada contra un bisbe, el de Solsona, per l’Alcalde de Cervera, i el de la pròpia ciutat episcopal, Solsona, el primer del PDECat (ex CDC) i el segon d’Esquerra republicana. El motiu és una frase sobre la qual cal insistir fins a la sacietat. Monsenyor Novell es preguntava, al arran del text papal Amoris Laetitia sobre la família, si “la confusió en l’orientació sexual de bastants nois no serà deguda al fet que en la cultura occidental la figura del pare estaria simbòlicament absent“. Aquesta és la frase que li ha valgut les amenaces de tots dos alcaldes i un primer intent d’agressió pública per part d’un col·lectiu LGBTI, convocat a aquest efecte en una altra població, Tàrrega, propera a Lleida, en una dinàmica d’intimidació que continua.

No es pot ni tan sols preguntar si la liquidació de la figura del pare o la mare té conseqüències sobre la formació dels fills? Si és així cremem a la foguera de la intolerància l’enorme quantitat de literatura científica que estudia aquesta situació com a mínim des dels anys vuitanta del segle passat. És lògic, molts fenòmens s’han explicat o s’han intentat explicar a través d’aquelles absències. Per exemple, i amb gran consistència, la major taxa de delinqüència entre els negres dels Estats Units per l’abundància en aquesta comunitat de mares solteres, i un cop cribrades les causes socials, la pobresa, sobretot. Delinqüència, rendiment escolar, embarassos prematurs, salut, maduresa emotiva i sexual, propensió al divorci, la llista d’aspectes relacionats amb la situació del pare i la mare és llarguíssima. I això inclou (per què hauria de ser exclòs?) la confusió de rols sexuals afectius per mancances de patrons de referència masculins.

Per què no es pot parlar amb normalitat sobre tot això si a més de l’opinió forma part d’un camp ben nodrit del coneixement? El normal -això és el que havia entès que era la pretensió del pensament il·lustrat- és que si no us agrada l’opinió d’un altre contraposis les teves raons, i no que ho persegueixis, amenacis, agredeixis.

La qüestió a debatre és per què en la nostra societat, la cultura hegemònica es basa en la transgressió i la provocació basada en la subvenció pública, inclosa la municipal (Tàrrega per exemple celebra cada any en el seu Aquelarre la figura del Mal per antonomàsia, el Diable) hom no pot preguntar-se sobre si “la confusió en l’orientació sexual de bastants nois no serà deguda al fet que en la cultura occidental la figura del pare estaria simbòlicament absent“.

¿I per què no es pot preguntar? A jutjar per les reaccions, per dos tipus de raons diferents.

Una guarda relació amb l’homosexualitat. La pregunta es considera homofòbica. La qüestió racional és aquesta ¿per què els qui agredeixen al bisbe dedueixen que el concepte de confusió sexual es refereix a l’homosexualitat? Són ells, no el prelat, qui ho afirma. És el seu propi temor a veure retratat en aquella idea el que els impulsa a posar-se la bena abans que la ferida. És una versió totalitària del excusatio non petita accusatio manifesta. Exigeixen que el bisbe s’excusi d’alguna cosa que no ha dit, per així quedar acusat. Perquè la idea de confusió sexual és molt àmplia, l’atracció pels menors d’edat, la pedofília és un cas o, molt menys abundant, l’atracció per persones grans. La bisexualitat és un trastorn, una confusió en l’orientació sexual? No pot existir raonablement la parella, matrimonial o de fet, sota aquella premissa, avui reivindicada (¿la bisexualitat no reclama la legalització del “matrimoni” a tres?). Ho és la figura del transsexual? En aquest últim cas la persona busca un reajustament mèdic de la seva aparença perquè la seva autoconsciència li assenyala un sexe que no correspon amb la seva estructura anatòmica (ni hormonal).

Però no vull furtar la qüestió de l’homosexualitat. Per què no podem preguntar-nos sobre les causes de l’homosexualitat quan la literatura científica ho ve fent de manera tan reiterada? Per què entre el 2% i el 3% de la població se sent atret de manera emotiva i sexual per persones del mateix sexe?

La segona raó que pretén liquidar la llibertat de pensament i la seva expressió la resumeix el comunicat de l’alcalde de Solsona contra el bisbe. “Tot model de família té les mateixes possibilitats i responsabilitats de criar els fills i filles … Que la família sigui formada per una persona o més, o que els rols paternals o maternals siguin desenvolupats per persones del mateix sexe o diferent, no ha de ser motiu de debat ni ha d’afectar la correcta educació dels seus“.

Certament tots són responsables, però és objectiva i òbviament erroni afirmar que totes les famílies tenen les mateixes possibilitats. Quan tota la literatura econòmica i sociològica, tota, assenyala que la família monoparental és una causa de pobresa s’està dient que les seves possibilitats no són iguals, i és precisament aquesta obvietat la que fa que rebin ajudes diferents, més grans; se les discrimina positivament. Quan tota la literatura científica tracta de les conseqüències negatives de l’absència de la figura paterna o materna, vol dir que sí que pot afectar l’educació i les possibilitats dels “seus”. L’alcalde, els alcaldes de Solsona i Cervera el que fan és aplicar la seva ideologia política basada en la perspectiva de gènera i LGBTI per negar la llibertat d’expressió i, el que és pitjor, la racionalitat. I això és molt greu, forma part d’una mentalitat totalitària. Així no es construeix un país millor, sinó tot el contrari.

Hazte socio

También te puede gustar

One comment

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>