Parlament Europeu, les eleccions com a fantasia

Sí, com a fantasia, com una cosa fora de la realitat, perquè no s’adrecen a reconèixer sinó que la transformen o oculten, …

fichero_28409_20140429.jpg

Sí, com a fantasia, com una cosa fora de la realitat, perquè no s’adrecen a reconèixer sinó que la transformen o oculten, segons conveniència, de manera que el que hauria de ser un acte de responsabilitat ciutadana es transforma en un relat de ficció. Hi ha tres exemples concrets que ens ho mostren, encara que la seva gravetat, la de convertir la pràctica democràtica en fantasia, no és la mateixa. El primer i el més habitual, el menys dramàtic, diguem-ho així, és el discurs de la cantata del PSOE, Valenciano obstinada a fer-nos creure que Zapatero va ser un president normal, quan ha estat l’home que ha tingut la responsabilitat d’enfonsar Espanya. Això vol dir que el seu partit encara no ha assumit la responsabilitat de tot el succeït, no s’ha regenerat, i tornaria incórrer per això en els errors del passat. El PSOE reinventa el seu passat recent per presentar-lo com un període de bondat política, i utilitza les eleccions per a això.

El segon cas afecta el PP i es tracta d’eludir en el debat electoral tot el que requereix solucions conflictives. És una actitud habitual entre els que governen, però un cop més presenten als electors un panorama allunyat de la realitat que una vegada efectuada la votació hauran de reprendre. És el cas del PP i el conflicte de Catalunya, que pràcticament està desaparegut, no ja del programa -és lògic no dedicar-li una atenció preferent en unes eleccions europees-, sinó també de tota resposta per part dels candidats, inclòs Cañete; d’altra banda un bon cap de llista i un polític en general fiable. Tan sincer és que no té cap problema a admetre que aquest conflicte el tractaran passades les eleccions. La raó és evident, però ni de bon tros justificada: segons com ho s’abordessin ara, potser els faria perdre vots en alguna o altra part d’Espanya (tot i que també podrien guanyar-los), i aquesta previsió els porta a furtar la realitat de la decisió ciutadana.

El tercer és molt més greu perquè es tracta d’una ocultació col·lectiva. El Parlament de Catalunya té pràcticament paralitzada una llei de privilegis als grups GLBT, que després de les eleccions faran aflorar. Sota el digne propòsit de la no discriminació, s’ha preparat un text que converteix aquest grup social a un conjunt privilegiat, per sobre de la resta dels ciutadans, cosa que s’evitaria si es legislés sobre la no discriminació de les persones com a tals i no d’un col·lectiu concret. Hi ha por, sobretot a les files de CDC, a que una part del seu electorat castigui aquella preferència, i el millor és deixar-la per després de les eleccions europees, per quan les vacances estiguin a prop i la ciutadania comenci a desconnectar. Naturalment poden adduir que han cridat a comparèixer a diferents persones i associacions en una paròdia del pluralisme, perquè en la pràctica totalitat són entitats i individus que comparteixen els punts de vista de la llei. Actituds com aquesta que es practica en un parlament, amb l’aquiescència de quasi tots i el perfil baix d’altres, són destructives per a la democràcia.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>