Per una reforma del matrimoni civil i un impuls al matrimoni religiós (I)

matrimonio

El matrimoni és el fonament de la família, sobretot el religiós, ara en franca reculada, la qual cosa indica no solament la descristianització, sinó també el rebuig a un compromís fort. I aquest mateix mal avala la decadència del contracte civil en favor de la cohabitació o de la seva fragilitat a causa de la feblesa que ha aconseguit el vincle civil. Tot això es tradueix en una reducció de la natalitat, un problema greu, encara que aquella no sigui l’única causa. També incideix en el creixement de la desigualtat i de la pobresa. En el primer cas perquè igual que ja fa temps ve succeint als Estats Units, les persones amb un major nivell de formació usen en major mesura la via del matrimoni i no de la cohabitació i recorren menys al divorci. Això fa que els seus membres acabin posseint millors nivells de renda, benestar i salut. D’altra banda, la ruptura és la via més decisiva per al risc de pobresa relativa (menys del 60% de la mitjana d’ingressos) i de pobresa extrema (per sota del 40% de la mitjana).

El divorci exprés, amb la ruptura unilateral al cap de tres mesos i sense necessitat de consentiment, el matrimoni homosexual amb el seu desdibuixament de les finalitats d’aquesta institució, i la gairebé equiparació legal de la figura contradictòria de les parelles de fet (quelcom que vol ser de facto, perquè rebutja ser-ho de jure, no ha de ser regulat), han acabat per reduir el contracte civil a la inanitat.

Els costos personals i col·lectius d’aquesta degradació ja s’estan pagant i es multiplicaran. Per aquest motiu és necessària una iniciativa que concerneix a la societat civil i una altra pròpia de l’Església.

La iniciativa civil seria legislar sobre el matrimoni convertint-lo en vincle legal dels qui tenen el propòsit de viure en comú de manera indefinida i explícita, i amb la voluntat de generar descendència, educar-la i tenir cura d’ella. No exclouria el divorci, però el limitaria seriosament i establiria responsabilitats en la ruptura. En definitiva, normalitzaria el que és un contracte. Resulta incongruent que els vincles mercantils posseeixin un major compromís que els humans. Això ja assenyala el que l’importa més a la societat i a les institucions polítiques. No es pot fer un contracte situant en primer terme la garantia de la ruptura, en lloc de la voluntat de complir-lo, que és el que succeeix ara.

D’altra banda, hauria d’existir la figura de la Unió Civil per a tot projecte de vida en comú sigui del tipus que sigui, format per dos o més persones, i que no comportaria necessàriament una relació afectiva sexual, encara que aquesta seria el seu component fonamental.

Cadascun que visqui la seva intimitat amb plena llibertat, sol, en parella, amb diversos homes o dones, en comunitat. Al mateix temps, la societat i les seves institucions tenen el deure d’incentivar el model de llar que més beneficis reporta a la comunitat.

No s’ha de prohibir res en la vida íntima de les persones si no comporta danys, aquesta no és funció dels poders públics, però si és la seva finalitat incentivar el que és bo per a tots; aquelles pràctiques que generen externalitats positives més enllà dels seus membres. I aquest és el matrimoni de llarg termini, durable, perquè és en el seu àmbit on neixen més fills i reben millors condicions perquè el seu capital humà es desenvolupi i creixi. També és el que posseeix més capacitat d’estalvi, millors nivells de salut, menors conductes de risc i major seguretat (i tot això redueix els costos socials). És la institució que garanteix entrar en companyia i assistència mútua en una edat avançada i, per tant, en millors condicions, menys oneroses per a la societat.

Per tant, llibertat per a la intimitat i incentius econòmics i de reconeixement social per als matrimonis com a compromís a llarg termini.

Hazte socio

También te puede gustar

One comment

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>