Però realment, quants joves estan sense feina?

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Un anterior editorial de ForumLibertas assenyalava els dubtes que existeixen sobre la xifra real d’aturats al nos…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Un anterior editorial de ForumLibertas assenyalava els dubtes que existeixen sobre la xifra real d’aturats al nostre país. Evidentment, tal com s’advertia, no es tracta de reduir el dramatisme de la situació sinó de conèixer la seva dimensió real, perquè és la millor manera de poder afrontar-la. Ningú pot trobar a ForumLibertas la més mínima complaença amb el que està succeint, però la nostra llibertat ens permet afrontar qüestions incorrectes i que cal desvetllar. Ara, el que està de moda és agafar la pitjor opció o simplement quedar-se amb l’oficial encara que aquesta ofereixi dubtes. Curiosament, en aquest cas la oficial és pitjor que la que pensem correspon efectivament als fets. En la nostra vida quotidiana no canviarà res per assumir el que plantegem, però sí que permetria elaborar sistemes estadístics i sobretot respostes més eficaces.

S’accepta amb relativa facilitat que la xifra d’aturats està inflada perquè una part d’ells treballen en l’economia submergida. Però penso que hi ha una altra causa i comparteixo el que escrivia William Chislett en el seu article sobre "l’enigma de la magnitud de l’atur juvenil". La xifra total de gent sense feina és tan elevada perquè a més de l’impacte de l’economia submergida hi l’ordre de dos milions de joves entre 16 i 24 anys que es comptabilitzen com a aturats sense ser-ho en realitat. Si descomptéssim aquesta xifra, el volum de les persones sense feina se situaria al voltant del 19% o 20%, que continuaria sent una brutalitat però s’ajustaria molt més a la realitat. I això serveix tant per al conjunt com sobretot per a aquelles comunitats que presenten resultats al·lucinants, com el d’Andalusia, on el 36% de la població no té oficialment cap tipus de treball.

La causa d’aquesta sobrevaloració de l’atur entre els joves es deu, segons l’article de referència, al sistema de càlcul d’Eurostat, però també a la manera de com s’informa dels seus resultats a Espanya. Eurostat calcula dos tipus d’atur juvenil: el que anomena ‘taxa’ i el que anomena ‘ràtio’. En països com Alemanya la diferència entre un i altre és mínima, de l’ordre d’un 10%, però a Espanya, sense que mai s’hagi manifestat el més mínim interès per aclarir-ho és brutal. Mentre que la taxa supera el 50%, concretament el 53% a finals de l’any passat, la ràtio es troba al 22%. Això és degut a la diferent forma de com es calculen els components i guarda relació amb la dificultat per a l’edat d’aquesta població, subratllem el de 16 a 24 anys, de determinar qui està treballant, qui ho fa ocasionalment o qui combina estudis amb treball ocasional.

Segurament, la realitat dels joves aturats està més a prop del 22% que del 53%, i aquest és un altre factor a tenir en consideració. Crida l’atenció que el Govern i l’Institut Nacional d’Estadística assumeixin sense cap tipus de comentari, sobretot el Govern, la forma en com s’ofereixen aquest tipus de dades. La pregunta és evident: per què, com fan altres països de la UE, Espanya no informa tant de la taxa com de la ràtio i explica la seva diferència? Si es donessin les dues xifres la població podria tenir criteris més orientats, perquè són les dues que es calculen. Si la diferència és mínima, com en el cas alemany, no tindria importància, però quan es tracta de més del doble, naturalment la té. També cal aprofundir en a què es deu tal distància entre una i altra magnitud. Quan les coses no encaixen i es tracta de qüestions tan importants com aquesta, quedar-se’l mirant no és el més intel·ligent.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar