La perspectiva de gènere viu la seva hegemonia pel poder que l’acompanya, la major part de l’esquerra i el liberalisme, que hi troba un relat que emmascara les greus contradiccions i injustícies econòmiques. Però també viu a costes de la confusió que regna sobre el que promou realment.
Per aquest motiu ha de ser més ben coneguda, debatuts els seus fonaments, i contrastades amb la realitat les seves conclusions. Aquest és un mandat imperatiu en una societat democràtica. I això és el contrari del que precisament el gender pretén: que no es debati i se n’acceptin cegament els manaments, fonaments i criteris.
La perspectiva de gènere es presenta en termes confusos
La perspectiva de gènere es propaga mitjançant una extraordinària confusió del seu significat.
1. No és una simple substitució gramatical
Alguns la utilitzen com a substitut erroni del concepte gramatical de sexe, masculí o femení, pensant que li és equivalent. És un error que introdueix en el llenguatge una gran càrrega ideològica, que en manipula el sentit.
2. No és només sinònim d’equitat
És estesa la seva interpretació com a expressió de la relació d’equitat entre homes i dones, l’equitat de gènere, però en el seu plantejament desvia l’atenció de la causa fonamental, que no és solament ni principalment aquella relació, sinó que és la qüestió prèvia i fonamental de la manera com es distribueix la productivitat de l’empresa entre el treball i el capital. Moltes grans empreses estan encantades a tractar la igualtat de gènere, però es neguen en rodó a abordar el repartiment dels guanys de la productivitat en termes menys desiguals per als treballadors. La importància d’aquest fet és ara fonamental perquè creix la desigualtat, es redueix la igualtat d’oportunitats, la productivitat no aconsegueix créixer al ritme de les dècades anteriors, i el repartiment dels seus beneficis és molt més desigual. Una situació potencialment objectiva que el gender desvia cap a altres debats.
3. La perspectiva de gènere no és una explicació científica de la realitat
Es tracta d’una ideologia política, com pugui ser-ho el marxisme, el comunisme o el liberalisme, que, com totes elles, persegueix el poder. Sorgeix d’un plantejament que destrueix el concepte de naturalesa humana perquè afirma que una realitat objectiva, natural, ecològica, el ser home o ser dona, és conseqüència de la decisió subjectiva. Com diu un dels seus eslògans “El teu sexe és en el teu cap”.
La nostra concepció científica sobre la naturalesa de la vida és guiada per l’evolució, que, al seu torn, té un dels seus postulats forts en l’adaptació de l’espècie per aconseguir la seva continuïtat al llarg del temps. La perspectiva de gènere, que propugna la multiplicitat i variació de les identitats sexuals, la idea més popular de les quals és la “sortida de l’armari”, sosté alhora que l’única condició irreversible és la d’homosexual. Un heterosexual pot prendre consciència de la condició homosexual, o desitjar-la, però aquest té vetada l’opció inversa i imposa mesures legals coercitives allà on pot, perquè els homosexuals que ho desitgin no puguin en cap cas ser tractats per revertir en heterosexuals. Des d’aquest punt de vista, l’única condició estable de l’espècie humana, aquella a la qual tendeix per la seva irreversibilitat, és l’homosexual, precisament la que per les seves especials relacions sexuals resulta de naturalesa infecunda, un absurd des del punt de vista evolutiu, com és evident per la composició de la població.
Què és la perspectiva de gènere? Principis fonamentals
Parteix del principi de subjectivitat radical, de manera que un no és home o dona d’acord amb la seva naturalesa, sinó en funció del seu desig que, a més, resulta canviant segons l’ocasió. Pot ser home, dona o ambdues coses, o qualsevol de les identitats de gènere que s’hi contemplen. Aquesta percepció subjectiva reclama uns drets objectius específics que la societat ha de reconèixer mitjançant lleis i obligacions, incloses les de naturalesa econòmica. En les condicions que defineix la perspectiva de gènere no existeix l’ésser humà tal com l’entenem.
Els principis sobre els quals es fonamenta són:
- la diferència entre gènere i sexe;
- la primacia del primer sobre el segon;
- la primacia de la cultura sobre la naturalesa. Això implica la variabilitat en el temps.
4. Diferència entre gènere i sexe. Identitat de gènere i orientació sexual
El terme gènere atribueix les diferències entre home i dona a una construcció cultural que dona lloc a individus que poden canviar la seva identitat a voluntat. Les lleis *LGTBI defineixen 5 tipus d’identitats: lèsbica, gai, transsexual, bisexual i intersexual. Altres lleis defineixen fins i tot més identitats. Androgínia, el cross-dressing, el genderqueer, el gènere fluid, etc. Aquesta paròdia d’un diputat alemany https://www.youtube.com/watch?v=qnjrnqqw28i és possible precisament perquè la gran majoria de referències que utilitza corresponen a identitats sorgides de la teoria de gènere.
El sexe és una realitat biològica que comporta diferències biològiques i psicològiques entre l’home i la dona, i queda determinat en la concepció.
5. Identitat i orientació sexual no sempre són coincidents
Es poden donar tot tipus d’encreuaments entre identitats i orientació sexual. No són, per tant, necessàriament coincidents. Aquests encreuaments poden variar amb el temps.
6. Conseqüències de la teoria de gènere
Solament un 5% de la població pot descriure’s d’acord amb aquesta ideologia. Malgrat això, persegueix que la legislació i la governació del conjunt de la societat es realitzin a partir dels seus pressupostos. Això dona lloc a legislacions de privilegis grupals LGBTI, s’alteren les institucions i se n’orienten les funcions a fins diferents als que han de tenir; desenvolupa l’anomia social, de manera que la societat és incapaç de generar la resposta a aquelles necessitats que ella mateixa exigeix. Dos exemples ben diferents poden il·lustrar-ho: la institució del matrimoni implica un reconeixement especial, no segons la naturalesa de l’amor dels cònjuges, sinó com a àmbit privilegiat per a la procreació, cura i educació dels fills. Amb la seva transformació pel matrimoni homosexual, la primacia de la descendència desapareix o es torna secundària, i hi sorgeix com a fi principal o exclusiu la relació sexual afectiva, donant lloc a una institució molt diferent basada en la satisfacció mútua del desig, i no en la procura del bé d’un tercer com a fi principal. Un altre exemple que està relacionat amb la funció el trobem en l’intent d’imposar els lavabos unisex per evitar presumptes discriminacions dels transsexuals. Els serveis separats per a homes i dones van ser un avanç en els serveis públics des del punt de vista de les necessitats i pràctiques diferents d’homes i dones, de les condicions higièniques, de la seva capacitat funcional, de la seva intimitat, fins i tot en determinats contextos, seguretat. Per raons ideològiques ara aquest progrés és rebutjat.
Altres conseqüències greus són:
- La fragmentació de la condició humana situant múltiples i indeterminades identitats relacionades solament i exclusivament amb la seva posició subjectiva quant a les relacions sexuals. Al final són solament les pràctiques o preferències sexuals les que determinen la identitat humana, negant la importància de totes les dimensions restants i el desenvolupament equilibrat d’aquestes com a tasca principal de la humanització.
- S’atempta contra la tradició cultural d’occident, establint pseudodrets que s’apliquen a les diferents identitats sexuals.
- S’afavoreix la cultura de la desvinculació, en la qual el desig és convertit en dret i es prohibeix el que no coincideix amb el que és desitjat.
- L’home i la dona deixen d’existir com a realitats objectives. La maternitat queda relegada i ja no constitueix el centre de la societat.
- Té conseqüències sobre el sistema econòmic i l’Estat de benestar, i per a l’organització de la societat Identitats al llarg del temps. Resulta impossible dilucidar amb qui un s’està casant. En una societat de gènere l’estat del benestar és inviable.
7. Arrels homosexuals de la teoria de gènere
La teoria de gènere neix d’una visió lèsbica dels rols home-dona, que deixa de costat, o aporta respostes contradictòries al tractament de les situacions reals de la dona, com són la maternitat, la viduïtat i la posició legal davant la prostitució.
8. Una nova lluita de classes
L’estratègia de la perspectiva de gènere consisteix a alinear-se com a col·lectiu vulnerable i actuar a manera de lluita de classes segons les preferències sexuals, en la qual la dona i les persones LGBTI són l’equivalent de la classe obrera explotada per la burgesia propietària dels mitjans de producció representada per l’home. Aquesta lògica grollera de la dialèctica de classes marxista és incompatible amb l’ontologia liberal que acompanya el moviment, perquè no preveu la individualitat de les persones, sinó les seves classes, i les motivacions d’aquelles com a tals en termes de poder. Els homes, tots, discriminen les dones perquè les volen fora del poder que ells posseeixen i aquesta és la síntesi del feminisme basat en el gènere, que poc té a veure amb aquell que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.
9. Suport de les elits econòmiques
En una societat globalitzada, el conflicte de la perspectiva de gènere emmascara el conflicte real relacionat amb la generació de la desigualtat econòmica excessiva, que sorgeix de la diferent posició que cada persona posseeix en els mitjans de producció, i la naturalesa d’aquests, i també les diferents lògiques en la distribució dels resultats de la productivitat i la desigualtat entre retribució del capital i del treball. Tot això, més l’atur crònic i la falta d’igualtat d’oportunitats, que generen, juntament amb les famílies desestructurades, pobresa i exclusió, beneficia la situació establerta i per això les elits econòmiques.
10. Dogmatisme radical
No s’admet ni la discrepància ni el diàleg amb qui defensi altres postures, arribant fins a l’extrem de coartar la llibertat d’opinió i expressió. Mitjançant el desenvolupament de legislació repressiva, imposa aquesta ideologia a l’educació, i on pot la consagra com a ideologia d’Estat, com succeeix, entre d’altres pocs països més, en el cas d’Espanya.
El resultat d’aquest dogmatisme és que allà on aconsegueix l’hegemonia, implanta lleis discriminatòries.
