Qui pot impartir la classe de Religió confessional a l’escola?

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol La recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha posat fi a una llarga discrepància i ha…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

La recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha posat fi a una llarga discrepància i ha donat per feta la capacitat que té l’Església per determinar la idoneïtat dels professors de Religió. El Tribunal Europeu no és sospitós d’un particular bon tracte per motius de qüestions religioses, per tant en aquest cas no es pot adduir cap tipus de subjectivitat en la sentència. I no només això, sinó que el Tribunal s’ha pronunciat a favor per una gran majoria absoluta. Només un dels set jutges ha discrepat parcialment de la sentència, en el sentit de manifestar que hi havia un conflicte entre el dret de l’Església i el dret fonamental del demandant.

El que diu el Tribunal és molt simple i és el que venim reiterant des ForumLibertas.com i des d’altres moltes instàncies que no estan cegades pel sectarisme. Per a la classe de Religió confessional no n’hi ha prou amb uns determinats coneixements, sinó que la vida pública del professor ha de ser coherent amb el que ensenya. I això és així perquè el que imparteix no són només uns sabers sinó una forma d’entendre i practicar la vida des del punt de vista religiós. La pitjor classe de Religió és aquella que pot ser impartida per persones que amb les seves actituds, paraules i fets de vida manifesten una absoluta contradicció amb els continguts de la cultura religiosa que diuen ensenyar, en aquest cas la fe catòlica.

El mateix sacerdot reconeix que feia molts anys que es presentava a classe com "José Antonio Fernández, capellà casat". No és una bona forma d’operar, és més aviat un estil que incita a la contradicció i l’escàndol. A més, l’ex sacerdot no només estava casat, sinó que tenia una militància pública i notòria en el moviment pro celibat opcional. Un pot ser membre del que vulgui, però alhora assumir les conseqüències dels seus actes. No es pot voler ser professor que ensenya la Doctrina de l’Església i alhora militar d’una forma oberta en un moviment que qüestiona un aspecte concret d’aquesta Doctrina. No es pot anar a la processó i repicar. Això és una evidència en tots els ordres de la vida, no només en el religiós, però en aquest és encara més important. El curiós del cas és que és precisament en aquesta matèria quan es donen aquests casos de persones que pretenen ensenyar una fe de la qual rebutgen les seves conseqüències.

La sentència evidentment no estableix encara jurisprudència, però sí que assenyala el camí que han de seguir els tribunals de cada país. Si s’hagués produït abans, segurament, bastants dels casos que donen raó als professors de Religió per circumstàncies semblants no s’haguessin produït. A veure si a partir d’ara queda tancat aquest assumpte i fins i tot els laïcistes de l’exclusió religiosa accepten d’una vegada per sempre el que el sentit comú reclamava des de l’inici: que el que ensenya Religió ha de fer-ho conforme al que diu l’Església, i aquesta té la capacitat de determinar qui pot fer-ho i qui no. Més clar l’aigua.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar