Tesis per reflexionar en vacances (II)

vacations

  1. La cultura desvinculada ha donat lloc a les grans ruptures històriques que, per acumulació, esmicolen persones i societats.
  2. La ruptura cultural ha destruït la tradició cultural i  n’ha estroncat les fonts, deixant l’ésser humà sense cap perspectiva sòlida i, per tant, sense horitzó de sentit més enllà dels seus impulsos individuals.
  3. La concepció cultural hegemònica que  ha  transformat el sentit de la llibertat que, de quelcom necessari per a la cerca de la veritat, s’ha convertit en una simple multiplicació d’opcions, prescindint de tot criteri de veracitat. De la llibertat per cercar el bé a la llibertat mesurada com a  multiplicitat d’opcions, com més millor, prescindint de la seva qualitat.
  4. La ruptura cultural estimulada per l’única llei del mercat ha transformat la transgressió en cànon, alhora que manté la pretensió d’avantguarda cultural en una contradicció impossible. No tenim cànons i, tampoc, avantguardes reals. La culminació d’aquesta  lògica és la cultura escombraria que ha esclatat a la TV. Mai hem tingut tants vectors per fer cultura, i mai aquesta ha presentat una relació més baixa entre la qualitat i la quantitat produïda.
  5. En l’àmbit social les ruptures amb el dret consuetudinari i la tradició, que han estat declarades sense valor, i la degradació de les institucions valuoses socialment insubstituïbles, han contribuït a les concepcions adàniques, creacionistes en les quals tot comença en el moment que el nou subjecte ho considera; tot comença amb ell; tot comença amb cadascú. La superficialitat lligada a un esforç extraordinari condemnat al fracàs són les conseqüències d’aquesta cultura, que també es reflexa en la legislació, i té conseqüències demolidores pel bon funcionament de les institucions públiques i socials.
  6. La ruptura ha malmès greument les institucions del nucli central de la societat: matrimoni, paternitat i maternitat, filiació, fraternitat i parentesc. Les que pertanyen a un segon nivell, escola, església, treball i empresa, i les de tercer nivell, les associacions, progressivament substituïdes per l’activitat mercantil, el lleure com a producte de consum i l’associacionisme de benefici personal.
  7. La crisi econòmica és la concreció llargament anunciada d’una economia desvinculada, de les empreses, dels treballadors, fins i tot de la producció real. L’economia al servei del desig del guany infinit, de l’hiperconsum sense elements moderadors, ni restriccions. Les finances convertides en sistema global d’especulació, l’hiperendeutament de famílies, empreses i estat, com a forma de vida. La cupiditas, la concupiscència; això és, el sentit de possessió com a raó de vida senyoreja l’economia.
  8. La societat de la desvinculació ha comportat la generació de les polítiques del desig, fins l’extrem insòlit què els poders públics es dediquin a desenvolupar polítiques relacionades amb la cerca de plaer sexual. Precisament són els joves i adolescents els principals objectes d’aquesta nova orientació.
  9. La desvinculació ètica sorgida de la inexistència del bé i de la veritat com raó objectiva, comporta la negació o enfosquiment de la idea del bé i de la veritat en cada persona i, per tant, en la societat; és el relativisme, proclamat panacea de la convivència, quan en realitat només promou la incomunicació en ignorar que el fonament de la relació no és la relativització dels valors, sinó al contrari, convertir el respecte, l’amistat civil aristotèlica, en un valor fort de la comunitat a partir de la pluralitat de punts de vista. Ho constata com la continuada apel·lació al relativisme dels valors fonamentals, ha derivat en una dialèctica “amic-enemic” en qüestions polítiques contingents, i la desaparició de la bona educació i el respecte, com mostren, a mans plenes, les xarxes socials d’Internet.
  10. La ruptura religiosa sorgeix del refús a la norma objectiva, externa, que afirma un Bé superior i diferent, que posa límits als desitjos de diners, sexe i poder.  Aquesta idea de Déu i la fe que determina, ha estat substituïda  pel subjectivisme desfermat que dóna lloc a la religió a la carta com un producte de consum més, sense esforç, ni risc, i que s’emmotlla als nostres desitjos.
  11. La supressió del vincle amb Déu, fonament de la fe religiosa, ha determinat la destrucció del procés formador de la consciència en la gran massa de la població.
  12. La ruptura antropològica, sense compromís religiós ni ètic és la més gran amenaça del nostre temps, impulsada pel cientisme i el mercat i que es concreta en el transhumanisme. La genètica que fa possible que  l’essència física de l’ésser humà sigui transformada en un objecte patentable, un motiu de gros negoci. L’avortament a gran escala concebut com factor d’alliberament de la dona. La voluntat de superar més enllà del raonable les limitacions de la nostra corporeïtat. Tot el que pot fer-se, s’ha de fer, són conseqüències d’aquesta ruptura que està construint la font màxima de desigualtat entre els humans: la que comporta l’aliança entre el diner, la tecnologia i la genètica. Gattaca i Blade Runner en són els seus relats homèrics avant la lettre.
Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>