Zapatero, com Xina, pensa que l’Església és un estat estranger

Les declaracions de Rodríguez Zapatero a La Vanguardia el diumenge passat posseeixen una significació més gran que l’habitual perquè posen de relleu t…

Forum Libertas

Les declaracions de Rodríguez Zapatero a La Vanguardia el diumenge passat posseeixen una significació més gran que l’habitual perquè posen de relleu tres coses:

Una, que és una persona poc fiable fins i tot sobre el paper escrit, perquè menteix i deforma sense la més mínima vergonya confiant en la poca memòria de la gent.

La segona és que el seu coneixement econòmic és d’una modèstia torbadora i que sap expressar només allò que reflecteixen els breus informes que li entrega el seu equip, però que quan el guió es mou, la seva capacitat per al despropòsit econòmic és notable.

El tercer punt és la seva agressivitat amb l’Església, almenys amb aquells, aquella Església, que és crítica amb l’exercici del seu poder. Resulta insòlit a l’Europa democràtica, de fet en tot occident, que un president de govern digui que “hay obispos que se han extralimitado, pondré los puntos sobre las íes”.

De forma deliberada o no, el president expressa una confusió lamentable. Interpreta que els bisbes no poden criticar el govern, perquè aquest és legítim, a diferència del que sí que pot fer el ciutadà.

“La jerarquía eclesiàstica tiene que mantener una relación institucional y de respeto al gobierno legítimo de Espanya” diu, i a partir d’aquí dedueix que no ha d’existir cap crítica. I això ho relaciona amb el fet que “yo he tenido un respeto por el Vaticano y por el Papa más allá de mis opiniones” .

“Después –es refereix a les eleccions- estableceremos unas reglas de juego entre dos estados que tienen acuerdo”. Zapatero considera que l’Església és un estat estranger i que els bisbes com a membre d’aquell estat han de mantenir la mateixa actitud institucional que pugui tenir un ambaixador, un nunci. Això no vol dir no entendre res o voler confondre coses, això és una visió semblant a la que alimenta, almenys fins ara, el règim totalitari xinés.

No entén, o no vol, que una cosa és la relació amb el Vaticà com a estat, i una altra cosa es l’Església com a comunitat de ciutadans d’aquest país. Zapatero vol establir, diu, unes regles de joc, quines més enllà de la Constitució i les lleis? Perquè la llibertat d’expressió és comú a tots.

En definitiva, revela una voluntat contundent de negar als bisbes i a aquells que els hi segueixen el dret a expressar amb llibertat les seves opinions amb el govern. Això és perillós no només per a l’Església sinó per al conjunt dels ciutadans, perquè assenyala un personatge que és incapaç de suportar la crítica quan és dura i sincera, i procedeix de sectors de la societat civil.

Aquesta obsessió i fòbia contra l’Església té col.laboradors pintorescos com per exemple Carmen Chacón, qui carrega contra l’Església perquè ha recuperat ni més ni menys que l’infern i, “no es capaz de hacer nada excepto seguir prohibiendo el preservativo”.

Es necessita una gran dosi de sectarisme o d’incultura, a escollir, per a afirmar que l’Església recupera la idea de l’allunyament extrem de Déu, l’infern, com si alguna vegada ho hagués oblidat.

Hi ha persones que no entenen que si existeix un judici forçosament aquest ha de tenir conseqüències en un o altre sentit. I el mateix es pot dir d’aquest “no hacer nada” quan l’Església és la primera organització no governamental que aporta ajuda pròpia i desinteressada als pobres, als immigrants, als malalts que ningú vol.

És el problema d’aquesta gent: que la seva base de lectura la constitueix El País, i a sobre, mal llegit.

Hazte socio

También te puede gustar