A qui li importa la veritat?

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:»Tabla normal»;…

Forum Libertas

Comparteixo el judici: la mare dels problemes del nostre temps és el desinterès per la veritat, és a dir per aprehendre la realitat.

Ho constata un cop més algunes reaccions a l’actual campanya d’E-cristians ‘A més avortaments menys pensions. El 2020 estaran la causa de la pèrdua de 211.316.000 d’euros’. Davant els cartells es poden observar tres tipus de reaccions: els que feliciten per la iniciativa, els que demanen més informació perquè dubten de la veracitat de la xifra, o desitgen poder argumentar-, i un tercer grup que sense més la nega. L’interessant del cas és que en aquest tercer nivell es troben persones ben conegudes del món mediàtic.

El negacionisme adopta dues formes, el rotund: "no és cert perquè ho dic jo", generalment acompanyat d’exabruptes, o la burla. Ningú s’interessa per conèixer com s’arriba a l’afirmació, i sobre tot a la xifra, tot i que l’estudi està disponible a la web esmentada. En realitat el treball que fonamenta la campanya no és desconegut. El elaborem a l’Institut del Capital Social de la Universitat Abat Oliba, i el vaig presentar en la comissió corresponent del Congrés dels Diputats, com a membre de la comissió d’experts, quan els prolegòmens de la nova llei de l’avortament. Però això no treu que la realitat segueixi aquí funcionant.

Quan l’avortament arriba a les magnituds espanyoles, i ja supera la proporció d’un de cada cinc naixements, causa un greu menyscapte, també econòmic. El creixement endogen té una variable necessària en la natalitat, i aquesta és la danyada. El resultat és la disminució de la renda, ia través d’ella dels ingressos de la Seguretat Social per a les pensions, i els de l’Estat.

L’avortament a l’escala espanyola ens empobreix a mitjà i llarg termini i, per tant, des del punt de vista col·lectiu és un fenomen perjudicial. Amagar després del negacionisme, adoptar l’estratègia de l’estruç, evitar el debat sobre els continguts, utilitzar l’insult, l’exabrupte, com a argument és autoenganyar-se. Perquè això no alterarà la realitat, la que intentem descriure amb l’estudi, la qual alerta la campanya. I aquest engany és tant més perjudicial quan més jove s’és. No té coherència ni futur indignar per una sèrie d’errors i injustícies i ometre l’avortament que col eficaçment a que el futur sigui molt més negre.


Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar