Ai els fills! Elogi de les famílies nombroses

L’anunci que la presidenta d’Andalusia hagi de ser mare amb més de quaranta anys ha obert un debat que constitueix una bona ocasió per r…

L’anunci que la presidenta d’Andalusia hagi de ser mare amb més de quaranta anys ha obert un debat que constitueix una bona ocasió per reflexionar sobre la maternitat i la descendència. Crec, d’entrada, que és bo que se sigui mare a una edat avançada, encara que sigui la primera vegada. Però aquesta afirmació positiva no ha de fer oblidar les implicacions. La maternitat a una edat avançada suposa un major risc que el fetus presenti algunes disfuncions. També, ella tindrà més dificultats en seguir l’evolució del fill, que arribarà a la seva edat d’emancipació amb una mare gairebé àvia. Però crec que aquesta no és la qüestió. Jo mateix sóc un pare tardà i els meus fills han estat un estímul i no un problema.

La qüestió que realment vull apuntar és social, col·lectiva. Tenir un fill als 40 anys o més vol dir que no hi haurà un segon; de fet, l’edat mitjana actual de la maternitat, al voltant dels 31 anys, ja significa una seriosa dificultat per assolir el segon, i no diguem ja el tercer. És millor un que cap, cert, però el que realment necessita el país són mares, matrimonis, amb dos, tres i sobretot més fills.

El Papa Francesc, en el seu recent viatge a Filipines, també s’ha referit a aquest tema en uns termes que segons i com s’interpretin poden representar una subvaloració, diguem-ho així, de la funció social de les famílies nombroses. A Amèrica Llatina, que encara presenten taxes de fertilitat en o per sobre de la taxa de reemplaçament, encara que alguns ja presenten dificultats com Cuba, amb un nivell d’extinció, i també per sota dels 2,2 fills per dona, Brasil, Xile i Uruguai. No és el cas d’Argentina, la pàtria del Papa, que se situa lleugerament per sobre d’aquesta taxa, amb 2,29 fills per dona en edat fèrtil. El Papa s’ha referit a la paternitat responsable i la xifra de tres fills, com a mitjana tècnica per mantenir la població.

Però, per al context europeu -que no el llatinoamericà-, aquest valor mitjà significa necessàriament l’existència de famílies amb molts més fills, perquè una part important de les dones tenen un o cap. La taxa de fertilitat entre les agnòstiques i atees a Espanya és inferior a la unitat. No sóc capaç de projectar el seu comportament per al conjunt d’Europa, però sí que es pot afirmar que la qüestió religiosa està relacionada amb el nombre de fills, com també influeixen altres factors, l’atur a la família, el retard en l’edat d’emancipació o la tardana edat del primer fill. Si els catòlics afluixen en natalitat, i ja ho estan fent- vegeu Polònia i Itàlia, l’enfonsament demogràfic s’accelerarà, i amb ell la crisi econòmica i de benestar. Europa necessita desesperadament, així, sense matisos, de les famílies nombroses, perquè una situació d’aquest tipus no es resol relativitzant la seva necessitat sinó tot el contrari. Per arribar a 2,2 de mitjana necessitem famílies amb cinc, o sis, o això no té solució.

Si no té solució significa perdre productivitat i creativitat, capacitat d’inversió, endeutament productiu, excés d’estalvi timorat, majors riscos de deflació (brillant polèmica i trencadora la tesi de César Molinas "Impostos contra deflació", a El País del 19 de gener). Per no parlar del més conegut, les pensions. I a la vegada increment notable de la despesa sanitària i en dependència. Aquest és un cercle viciós que no es pot quadrar, i sí trencar amb un impuls a la natalitat que significa al mateix temps una altra política econòmica, una altra visió de la funció de la família, i el constrenyiment per dotar d’estabilitat al matrimoni, el reconeixement de la maternitat com una institució insubstituïble socialment valuosa.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>