Algunes claus del discurs del Papa

Heus aquí el que em sembla són algunes idees força en la intervenció del Papa al Parlament Europeu. 1. Missatge d’esperan…

Heus aquí el que em sembla són algunes idees força en la intervenció del Papa al Parlament Europeu.

1. Missatge d’esperança

2. Impressió general de cansament i d’envelliment, d’una Europa dona que ja no és fèrtil ni vivaç.

3. La dimensió transcendent de la vida, el rumb essencial: construir junts l’Europa que no giri al voltant de l’economia sinó a la sacralitat de la persona humana.

a. Una transcendència que condueix a la innata i capacitat de l’ésser humà de distingir el bé del mal, aquesta "brúixola inscrita en els nostres cors i que Déu ha imprès en l’univers creat", mirant a l’home "no com un absolut, sinó com un ésser relacional "per superar el drama de la solitud en què viuen ja tantes persones.

4. Cultura integral de la vida. L’economicisme que converteix les persones en elements de producció o de consum fins que, quan la vida ja no serveix a aquest mecanisme, es la descarta sense tants inconvenients, com en el cas dels malalts terminals, dels ancians abandonats i sense atencions , o dels nens assassinats abans de néixer (aquesta última expressió va ser modificada en la versió oral del discurs).

5. Estils de vida una mica egoistes, caracteritzats per una opulència insostenible i sovint indiferent respecte al món circumstant, i sobretot als més pobres.

6. Drets humans. Un missatge dirigit a rescatar la pèrdua antropologia de l’ésser humà de noció cristiana.

a. La dignitat inherent a l’ésser humà transcendent és la base de la defensa dels drets humans.

b. Al mateix temps que aplaudia la Unió Europea, fa esforços a favor seu, però persisteixen massa situacions en què els éssers humans són tractats com a objectes, dels quals es pot programar la concepció, la configuració i la utilitat, i que després poden ser rebutjats quan ja no serveixen, per ser febles, malalts o gent gran.

c. Va assenyalar dos errors que condueixen a una mala comprensió dels drets humans i al seu mal ús:

i. La tendència cap a una reivindicació sempre més àmplia dels drets individuals, que amaga una concepció de persona humana deslligada de tot context social i antropològic.

ii. El concepte de dret ja no s’associa al de deure.

d. Aprofundir en una cultura dels drets humans que pugui unir sàviament la dimensió individual, o millor, personal, amb la del bé comú.

7. Política. Al costat del procés d’ampliació de la Unió Europea, ha anat creixent la desconfiança dels ciutadans respecte a institucions considerades distants.

a. Els parlamentaris, estan cridats també a una gran missió. Preocupar-se de la fragilitat dels pobles i de les persones. Tenir cura de la fragilitat vol dir força i tendresa, lluita i fecunditat, enmig d’un model funcionalista i privatista que condueix inexorablement a la "cultura del descart.

b. Servir a la democràcia amb fets doncs, si no, es corre el risc de viure en el regne de la idea, de la mera paraula, de la imatge, del sofisma.

c. Cal evitar que la democràcia sigui desplaçada davant les pressions d’interessos multinacionals no universals, que la fan més feble i la transformen en sistemes uniformadors de poder financer al servei d’imperis desconeguts. Aquest és un repte que avui la història ens ofereix.

d. Ecologia humana. "El respecte per la natura ens recorda que l’home mateix és part fonamental d’ella. Al costat d’una ecologia ambiental, cal una ecologia humana, feta del respecte de la persona, que avui he volgut recordar dirigint-me a vostès".

8. Preocupació per l’atur. És hora d’afavorir les polítiques d’ocupació, però cal sobretot tornar a donar dignitat a la feina, garantint també les condicions necessàries per al seu desenvolupament. Va apel·lar a cercar noves maneres per conjugar la flexibilitat del mercat amb la necessària estabilitat i seguretat de les perspectives laborals.

9. Família i educació. "Invertir en la persona humana", començant per l’educació, a partir de la família, cèl·lula fonamental i element preciós de tota societat. La família unida, fèrtil i indissoluble porta amb si els elements fonamentals per donar esperança al futur.

10. Arrels cristianes d’Europa. Una Europa capaç d’apreciar les pròpies arrels religioses, sabent aprofitar la seva riquesa i potencialitat, pot ser també més fàcilment immune a tants extremismes que s’expandeixen en el món actual, també pel gran buit en l’àmbit dels ideals, com ho veiem en l’així anomenat Occident, perquè és precisament aquest oblit de Déu, en lloc de la seva glorificació, el que engendra la violència.

a. La identitat d’Europa. La identitat cultural d’Europa, en la qual es basa la seva força, és la que permetrà tenir un paper davant dels conflictes i davant del terrorisme internacional.

11. Persecució religiosa i indiferència. Va denunciar les nombroses injustícies i persecucions que pateixen quotidianament les minories religioses, i particularment cristianes. Comunitats i persones que són objecte de cruels violències: expulsades de les seves pròpies cases i pàtries; venudes com esclaves; assassinades, decapitades, crucificades i cremades vives, sota el vergonyós i còmplice silenci de tants.

12. Immigració. És igualment necessari afrontar junts la qüestió migratòria. No es pot tolerar que el mar Mediterrani es converteixi en un gran cementiri. En les barcasses que arriben quotidianament a les costes europees hi ha homes i dones que necessiten acollida i ajuda.

a. Acollida als immigrants amb polítiques correctes, valentes i concretes emissores en lloc de polítiques d’interès. Cal actuar sobre les causes i no només sobre els efectes.

b. Fer front a les problemàtiques associades a la immigració si és capaç de proposar amb claredat la seva pròpia identitat cultural i posar en pràctica legislacions adequades que tutelin els drets dels europeus.

13. A tall de conclusió, als eurodiputats. Ha arribat l’hora de construir junts l’Europa que no giri al voltant de l’economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors inalienables; l’Europa que abraci amb valentia el seu passat, i miri amb confiança el seu futur per viure plenament i amb esperança el seu present. Ha arribat el moment d’abandonar la idea d’una Europa atemorida i replegada sobre si mateixa, per suscitar i promoure una Europa protagonista, transmissora de ciència, art, música, valors humans i també de fe. L’Europa que contempla el cel i persegueix ideals; l’Europa que mira, defensa i tutela a l’home; l’Europa que camina sobre la terra segura i ferma, preciós punt de referència per a tota la humanitat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>