Amoris Laetitia. La confirmació de la norma mitjançant l’ús de l’excepció

Presentación de la exhortación Amoris Laetitia en el Vaticano Presentación de la exhortación Amoris Laetitia en el Vaticano

Aquells qui abordin la fe prescindint de l’exigència de buscar la perfecció, d’acord amb el que assenyala el mandat de Jesucrist, abandonen una de les essències del cristianisme. Després, el límit on se situa aquesta perfecció dependrà de cadascun i de les circumstàncies en les quals es veu immers. Però, aquella exigència ha d’acompanyar fins al final, perquè si no és així, la fe es converteix en una espècie de transacció contínua amb les passions del món; deixa de ser fe.

Aquest criteri resa, és clar, per a la lectura i interpretació de Amoris Laetitia, que presenta en primer terme el camí de perfecció en la família, i aborda també com enfocar aquells escenaris on el fonament catòlic del matrimoni ha quedat formalment destruït. Aquest és l’ordre i no al revés, i menys encara considerar solament el segon. Ho dic així perquè llegint i veient els mitjans de comunicació, semblaria com si el Papa hagués escrit un text per als divorciats: “per a corregir el rumb de l’Església”, i no és així d’una forma palmària i evident. Ara bé, quants periodistes s’han llegit els més de 300 punts abans d’escriure la crònica d’urgència? Quants d’ells coneixen el marc de referència cristià en el qual s’insereixen? L’apartat més atès pels mitjans de comunicació, dels nou que conté el text, concretament el capítol vuitè: Acompanyar, Destriar, i Integrar la Fragilitat [291-312] del que tracta precisament és de la cura del procés que condueix a la fe viscuda en plenitud, buscant la perfecció cristiana en la seva vida familiar.

Per a això «cal afrontar totes aquestes situacions de manera constructiva, tractant de transformar-les en oportunitat de camí cap a la plenitud del matrimoni i de la família a la llum de l’Evangeli. Es tracta d’acollir-les i acompanyar-les amb paciència i delicadesa» (321)

El mètode per aconseguir-ho no és aleatori, ni està marcat per la subjectivitat. Es tracta, diu l’Exhortació, de l’anomenada «llei de gradualitat» de la consciència, que proposava sant Joan Pau II, que assenyala que l’ésser humà “coneix, mestressa i realitza el bé moral segons diverses etapes de creixement” (295). I el text adverteix: “no és una «gradualitat de la llei», sinó una gradualitat en l’exercici prudencial dels actes lliures en subjectes que no estan en condicions sigui de comprendre, de valorar o de practicar plenament les exigències objectives de la llei. Perquè la llei és també do de Déu que indica el camí, do per a tots sense excepció que es pot viure amb la força de la gràcia, encara que cada ésser humà «avança gradualment amb la progressiva integració dels dons de Déu” (324). Cal evitar els judicis que no prenen en compte la complexitat de les diverses situacions, i cal estar atents a la manera en què les persones…(297) Ningú pot ser condemnat per sempre, perquè aquesta no és la lògica de l’Evangeli. Perquè aquesta és la lògica de la constricció, el perdó i la reconciliació. És el “Vés-te, ningú t’acusa… però no pequis més” Dit això, assenyala, òbviament, que si algú ostenta un pecat objectiu com si fos part de l’ideal cristià, o vol imposar alguna cosa diferent a la que ensenya l’Església, no pot pretendre donar catequesis o predicar, i en aquest sentit hi ha alguna cosa que el separa de la comunitat (cf.Mt 18,17). Necessita tornar a escoltar l’anunci de l’Evangeli i la invitació a la conversió.

Aquesta qüestió és crucial quant a la seva correcta compressió. Es tracta que les persones que per raons no volgudes o per circumstàncies que les superaven, han vist trencat el seu matrimoni catòlic, i han format una nova família. Entenguin que no es tracta ara que “tenien raó”, sinó que l’Església els ofereix un camí de conversió adequat a la seva circumstància, de discerniment que han de seguir. No es tracta tant d’aprovar relacions diferents al matrimoni, com destriar en cada cas com pot seguir-se el camí de perfecció. Per exemple “L’Església reconeix situacions en què «quan l’home i la dona, per motius seriosos, —com, per exemple, l’educació dels fills— no poden complir l’obligació de la separació”. (329) o el de «els qui han contret una segona unió en vista a l’educació dels fills, i de vegades estan subjectivament segurs en consciència que el precedent matrimoni, irreparablement destruït, no havia estat mai vàlid” (330). Dit tot això, el text estableix amb rotunditat que ha de quedar clar que aquest no és l’ideal que l’Evangeli proposa per al matrimoni i la família. Atès que en la mateixa llei no hi ha gradualitat (cf.Familiaris consortio, 34), aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de debò i de caritat de l’Evangeli proposat per l’Església.

Perquè això succeeixi, han de garantir-se les condicions necessàries d’humilitat, reserva, amor a l’Església i al seu ensenyament, en la cerca sincera de la voluntat de Déu i amb el desig d’aconseguir una resposta a ella més perfecta.
En definitiva, no s’ha de confondre el discerniment pràctic, fruit de la casuística concreta d’una persona o d’una parella, amb la norma, elevant-lo a tal nivell. Per això adverteix: “Allò que forma part d’un discerniment pràctic davant una situació particular no pot ser elevat a la categoria d’una norma. Això no solament donaria lloc a una casuística insuportable, sinó que posaria en risc els valors que s’han de preservar amb especial cura.” (348)

O si es vol en altres termes: l’excepció no és una altra norma, al contrari, confirma la que existeix

Hazte socio

También te puede gustar

One comment

  1. 1

    Potser en menys paraules: Sense matrimoni vàlid catòlic el sexe es pecat. Una cosa es la convivència, (ho fan els clergues amb les majordomes) i altra cosa es el sexe. Qui estigui recasat sense matrimoni per l’Església si vol ser fidel a l’Evangeli ha de viure en la castedad.

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>