Antón Cañellas, un home clau per a la democràcia espanyola

El passat 27 d’agost va morir Anton Cañellas a l’edat de 82 anys. Aquest nom potser els digui molt poc a aquells que no van viure el franquisme i, sob…

El passat 27 d’agost va morir Anton Cañellas a l’edat de 82 anys. Aquest nom potser els digui molt poc a aquells que no van viure el franquisme i, sobretot, el període de la Transició, on va jugar un paper molt important, perquè va ser en aquella època quan Cañellas va assolir en l’àmbit espanyol un major relleu polític.

 

Iniciat de molt jove en la democràcia cristiana, l’any 1947 Cañellas va encapçalar una clandestina Joventut Demòcrata Cristiana de Catalunya.

 

En la seva persona confluïen tres valors que van ser decisius. D’una banda un pedigrí de lluitador per a la democràcia, que va conjuminar amb una gran capacitat de diàleg, cosa que li va permetre en moments decisius ser un home pont entre els sectors que des del franquisme iniciaven la Transició i l’oposició pura i dura catalanista, encara que també socialista i basca.

 

Ell va ser el promotor de l’anomenat equip de la democràcia cristiana, en el qual va compartir lideratge amb Gil Robles, Ruiz Jiménez i Ajuriaguerra, del PNB. És necessari subratllar que aquesta va ser la primera i única vegada que el PNB es va avenir a formar part d’una proposta política a escala espanyola.

 

Interlocutor internacional

 

La tercera gran basa de Cañellas era la seva agenda de relacions internacionals. Era el resultat d’un llarg treball de connexió amb les democràcies cristianes europees i llatinoamericanes. Membre del boreau polític de la unió, era sens dubte un dels polítics espanyols que posseïa una major capacitat de relació internacional en els anys 50 i 60, que conservaria al llarg de tota la seva vida.

 

Encara que les seves connexions s’estenien per tota Europa, molts països de Llatinoamèrica i Washington, sens dubte Cañellas va tenir les seves relacions més intenses i de major amistat amb les democràcies cristianes d’Itàlia i Xile, països en els quals aquesta opció política va governar.

 

En clau espanyola

 

De la mà del seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC), es va atrevir a verificar el grau d’obertura del règim organitzant el primer congrés d’un partit polític a la llum pública en 1976.

 

Els resultats electorals de l’equip de la democràcia cristiana van ser en general dolents, excepte a Catalunya i sobretot al País Basc. Antón Cañellas va iniciar així una nova etapa de diputat en el Congrés, el paper del qual es va veure limitat pels deutes econòmics, perquè, a diferència del que succeeix avui, la política li va costar a Cañellas moltíssims diners, pràcticament tot el seu patrimoni familiar. En aquest sentit no solament va ser un bon polític, sinó un home bo i generós que només la mesquinesa de la política ha impedit reconèixer-lo en tota la seva vàlua.

 

Posteriorment, va formar una coalició amb la Unió de Centre Democràtic, Centristes de Catalunya-UCD. Aquesta va ser la seva última fase política, que li va enemistar amb el seu antic partit d’UDC. Precisament, Cañellas ha mort pocs mesos abans que UDC li organitzés un gran acte d’homenatge per al 6 de novembre. Hagués estat el fermall final d’una reconciliació que havia trigat molt en produir-se, perquè cal dir-ho, UDC el va tractar malament, molt malament durant massa temps.

 

Exemple de servei

 

Retirat de la vida política, Cañellas va ser Síndic de Greuges entre 1993 i 2004 i va aconseguir donar-li una gran projecció internacional a aquesta institució que va néixer més aviat amb un perfil baix.

 

La democràcia espanyola de tots els colors té, amb Antón Cañellas, el deute d’un reconeixement a un home que en la seva eficaç discreció va fer de la política un exemple de servei i de bondat en la línia dels seus mestres, els pares fundadors d’Europa: Schuman, Adenauer i De Gasperi, a qui li va unir la seva altra i decisiva passió: l’europeisme.

 

Cañellas va ser un polític catalanista i alhora persona constructiva i de consens en l’edificació de la nova política espanyola, un decidit demòcrata cristià. Un exemple de laic cristià compromès amb la política.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>