Atlètic, Maccabi i Barcelona: un relat moral

La vida quotidiana ens ofereix exemples morals que mereixen ser destacats perquè ens aporten referències clares de vides ben realitzades…

La vida quotidiana ens ofereix exemples morals que mereixen ser destacats perquè ens aporten referències clares de vides ben realitzades en el transcurs d’un acte concret. És el cas de l’Atlètic de Madrid en futbol, Maccabi de Tel Aviv en bàsquet, i en un sentit oposat el FC Barcelona.

Els dos primers van guanyar una difícil competició, la Lliga de futbol espanyola i l’Eurocopa de bàsquet, tot i no ser els més poderosos, els favorits. Ho van fer primer amb perseverança, després en els seus partits decisius amb esperit combatiu davant l’adversitat. L’Atlètic va guanyar la lliga a casa del seu adversari, un camp enorme convertit en homenatge i estímul a l’amfitrió, el FC Barcelona. Va perdre dos homes clau en l’inici de la primera part i se’n va anar al vestidor amb el gol en contra que li arrabassava la lliga. Però va tornar, va jugar i bé, i va rendir a un Barcelona que, un a un, posseeix molts més jugadors d’alt nivell, però desarmats en el seu esperit, i sense la força que dóna el saber-se membre d’una comunitat compromesa. Va vèncer i va convèncer, mentre que el Camp Nou li va dedicar una gran ovació, una cosa infreqüent en un esport tan degradat com el futbol. Li va menjar tant la moral al Barcelona que ni ganes va tenir de protestar un gol clarament legal de Messi.

El Macabi, amb una força i encert increïble, perquè tots dos han d’anar units, va superar el desavantatge d’onze punts del Reial Madrid, l’equip invencible, el va portar a l’empat al final del partit, en una batalla incessant sota ambdós cèrcols, i el va superar per convenciment en la pròrroga. En el partit de semifinals també va remuntar en els últims quatre minuts un marcador en contra l’equip de major pressupost del bàsquet europeu, el CSK de Moscou. Qui partia en posició de perdedor en els seus dos partits va acabar aconseguint el títol.

Però tan important com recordar tot això com un relat moral cal reflexionar sobre el que condueix a aquestes situacions: la preparació física, però també de l’esperit aconseguit en l’entrenament i en la vida en comú, és a dir una cultura de l’esforç del sacrifici continuat.

A l’altre extrem, el FC Barcelona, derrotat en moments clau de dues grans competicions, Lliga i Eurocopa, escombrat del camp pel Reial Madrid, desarborat a casa per un Atlètic sense grans figures, que culmina el seu mal exemple renovant la fitxa de Messi per més de 20 milions d’euros l’any! Quantes vegades representa el salari mínim, el salari més freqüent, el salari mitjà? L’executiu més ben pagat i per això criticat guanya quatre vegades menys. Una xifra imperdonable per escandalosa. En cap cas una activitat pot justificar tan descomunal guany, però en aquesta ocasió fins i tot és més greu, perquè situa el Club davant una exigència econòmica que el pot conduir a la catàstrofe, en un període en el qual el gran futbolista argentí ha deixat de jugar, sense que ningú sàpiga molt bé per què. El FC Barcelona intenta superar la seva debilitat d’esperit, la seva falta de força i arpa, amb més diners, en un temps de crisi.

No importa que siguin aparentment més poderosos, més rics, amb més mitjans, que resultin presumptes guanyadors; l’important és què fas tu, què fem, si som capaços d’enfrontar als rivals amb constància, encert, sacrifici, força interior, esperit de equip. En la societat desvinculada, la comunitat que és capaç de construir vincles forts acabarà guanyant als diners i al poder.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>