Avortament: és el reglament, no només la llei

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol El País, que ja ha emprès la seva pròpia campanya contra la vida o matina cada dia amb una n…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

El País, que ja ha emprès la seva pròpia campanya contra la vida o matina cada dia amb una notícia destinada a escalfar els ànims i entristir als cors, té plantejaments que haurien d’ajudar a pensar a una persona raonable i objectiva. Per exemple, dies passats, treia un titular d’aquesta mena: "Espanya, amb Irlanda i Malta, a la cua de la UE a la interrupció de l’embaràs". Naturalment, el titular comença per ser fals, perquè el temps verbal està mal utilitzat. Es refereix als hipotètics i futurs canvis que pensa introduir Gallardón, per tant hauria d’expressar-se en condicional i no com un fet vigent i comparable amb situacions que aquestes sí que són reals.

Però deixem-ho, això és només una petita mostra del tipus de periodisme manipulador que practica sistemàticament el Grup Prisa. La qüestió és que s’atreveixen amb un gran cinisme a afirmar que fins i tot Polònia, amb una llei molt més dura, permet el supòsit d’anomalies fetals, cosa que és certa. El que no diuen és que Polònia presenta una xifra d’embarassos extraordinàriament baixa, d’uns pocs centenars a l’any, i ho fa amb una llei que era semblant a la que anteriorment existia a Espanya i que va permetre a la pràctica l’avortament lliure i casos tan escandalosos com el de Morín, el gran judici contra l’avortament que començarà al setembre.

També podria recordar que la llei polonesa, com abans l’espanyola, tan brutalment permissiva, eren igual a l’anglesa, on es produeixen un gran nombre d’avortaments, i que aquesta a la vegada era igual a la portuguesa, que va derogar el govern socialista perquè era molt difícil avortar. Es comptaven per uns pocs centenars els casos que es realitzaven. Per tant, no es tracta només ni fonamentalment de la llei. El mateix tipus de llei dóna lloc a una reducció radical de l’avortament, com és el cas de Polònia, o convertir-lo en un paradís com va ser i segueix sent ara legalment Espanya. La qüestió és la forma com es reglamenti. És possible que hi hagi avortaments pràcticament naturals perquè l’ésser humà que venia al món tingui unes malformacions que li impedeixen viure. Però d’això a què es liquidi a tots els nens amb síndrome de Down, que es prohibeixi el naixement perquè tenen un braç o una cama discapacitats, i fins i tot perquè tinguin llavi leporí!!!, i moltes més bestialitats eugenèsiques, hi ha un llarg tros. I això és el que passa a Espanya amb l’avortament eugenèsic, com succeïa amb la situació de risc de malaltia de la mare, que es va transformar en un immens colador, tan gran, que països teòricament més liberals com Dinamarca i Holanda venien a avortar a Espanya.

Per tant, el primer que cal exigir del canvi de la llei és un bon reglament d’aplicació i uns procediments garantistes per a la vida del no nascut. S’ha d’estipular d’una manera total i absolutament restrictiva, lligada a la inviabilitat segura i immediata del fetus, l’avortament per aquestes raons. Deixar, en definitiva, que la vida segueixi el seu curs i ajudar-la en tot moment a que es realitzi. La teràpia de matar abans, de disparar primer i preguntar després, és absolutament inhumana i és una forma hipòcrita d’actuar, perquè en realitat el que es persegueix és evitar les molèsties que causa un ésser més o menys discapacitat. Però és que succeirà en altres àmbits. A més, hi ha un problema afegit, que és que una bona part de la classe mèdica espanyola, que no s’embruta les mans amb l’avortament, ho considera una bona solució i facilita clients, canalitza cap a les clíniques avortistes a dones que amb altres tipus de consell decidirien tenir el fill. I el mateix s’ha de dir dels serveis assistencials de les comunitats autònomes i dels municipis, per no parlar de la pressió de la premsa. Abordar el tema amb realisme, exigeix prestar atenció a totes aquestes qüestions, començant pels decrets, els reglaments que apliquin la llei, i adoptant mesures sancionadores efectives per a tots aquells que no compleixin amb l’obligació d’assessorar a favor de la vida.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar