Cal insistir en l’amor

L’amor s’ha convertit en una paraula estranya, serveix per a tot, però gairebé mai pel decisiu. Més aviat hauria de ser a l’inrevés

En el pensament kantià, el màxim tensor ètic és el deure, entès com aquella acció que ha de realitzar-se sense que comporti benefici algun. Si aquest existeix, l’acció manca de valor moral. Des d’aquest punt de vista la recompensa cristiana mancaria de valor moral. Per a la concepció fonamental en occident d’arrel liberal, reformulada sobretot per Rawls, l’ètica és una qüestió procedimental, la norma resultant vàlida és la que acorda la majoria, amb més o menys garanties per a la resta. Això és un perill i una font de contradiccions, com exemplifica l’avortament, però és tot el que hi ha quan no existeix un marc de raó objectiva en el qual es parteixi d’algunes afirmacions objectives. Raz, que és un jurista d’arrel positivista i liberal, però que ha entès la naturalesa del problema, introdueix elements que ajuden a superar part de les contradiccions liberals en introduir la necessitat de la idea del bé sobre els actes i sobre la fi de la llibertat.

El marc de referència del cristianisme és un altre. És el de l’amor “Qui està en l’amor està en Déu, i Déu en ell” “Tot el que estima ha nascut de Déu. Qui no estima, no coneix a Déu perquè Déu és amor” La primera epístola de Joan és contundent i clara. L’amor és el gran tensor cristià que il·lustra la vida de Jesús, la naturalesa de Déu i el sentit de la vida humana.

Déu es demostra no tant per aproximació racional, sinó a través dels actes d’amor, perquè “a Déu ningú l’ha vist, però si estimem, Déu està en el nostre interior” Quan el papa insisteix una vegada i una altra en la misericòrdia està predicant exactament això, sobretot en relació als més necessitats.

Però la dificultat de tot això és la mateixa naturalesa de l’amor: en què consisteix, i per tant com es practica, i especialment com s’aprèn?

No és un tema menor, al contrari, és el tema. Perquè no es tracta d’un sentiment, solament, i molt menys d’un sentimentalisme. Com s’articula amor i justícia, autoritat, càstig, defensa i, sobretot, amb el temor?

Una altra vegada l’epístola de Sant Joan: “L’amor quan és complet expulsa la por” Això no és res, perquè la por, petit o gran és el motor de molts actes humans. Hi ha una por que ens fa ser reactius, un altre que ens condueix a la violència. El famós Brexit, ben mirat, és, en part, una manifestació de por.

Viure en l’amor ple no és fàcil, millor dit, és impossible sense la gràcia i l’aprenentatge humà. I això requereix saber quines són les manifestacions del que estima; el que concreta l’estimar. I en això és bàsica la referència a la primera epístola als Corintis (13,13): la paciència que tot ho excusa, la fortalesa que tot ho suporta, l’esperança que tot ho espera, la bondat buscant el be de l’altre -que no sempre és acceptat. L’absència d’enveja, d’orgull, qui no presumeix dels seus encerts encara que siguin reals. Que no és egoista i, per tant, dóna més del que demana, que no s’irrita i no és maleducat, que no vol venjança, ni s’alegra amb la mentida, que gaudeix amb la veritat. Una vida personal i social regida per aquest cànon canviaria les nostres vides i el món. I si en lloc de deixar l’amor limitat a l’àmbit de la retòrica eclesiàstica o als necessaris actes de solidaritat, el convertíssim en imperatiu categòric de les nostres vides, de l’educació i de la vida en comú, canviaríem el món.

Però és possible tal canvi sense la gràcia de Déu? La resposta òbvia condueix a una altra qüestió central: l’evangelització dels batejats, perquè si al costat d’una minoria creativa no es donen les condicions necessàries en el si de la societat, com la que significa una participació real d’aquells que també són Església, la minoria solament generarà testimoniatge, però difícilment transformarà la realitat

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>