Com ens autoenganyem: les conseqüències de les ruptures en els fills

Una de les característiques del nostre temps és la desvinculació de les accions, de les seves conseqüències, é…

Una de les característiques del nostre temps és la desvinculació de les accions, de les seves conseqüències, és a dir la pèrdua del sentit de la responsabilitat. Cal dir que aquesta pèrdua obeeix a una tendència molt humana. Però, però precisament per això, el marc de referència de la nostra civilització, com un denominador comú universal i per això una expressió de la llei natural, ha forjat la cultura del deure i la responsabilitat com a antídot. La societat desvinculada, que es mou sota l’imperi de la subjectivitat de la satisfacció del desig com hiperbé, trenca amb aquesta tradició cultural i qualifica la responsabilitat de "culpabilització". Avui, en molts aspectes, apel·lar a la responsabilitat dels propis actes és "culpabilitzar".

Un dels casos més generalitzats és el de les nombroses i creixents ruptures matrimonials, que tenen un impacte diferent en la societat en funció de l’existència de fills i de la seva edat. Evidentment, també la parella pateix conseqüències negatives. Cito dos efectes per no allargar aquesta vessant. El de l’estrès: la ruptura ocupa una destacada posició en la generació d’estrès, per sota de la mort d’un ésser estimat i a la par o per sobre de l’atur. L’altra conseqüència és la destrucció del capital social generat per la parella que simplement desapareix o tendeix a zero.

En relació als fills i si aquests es troben en edat escolar, les conseqüències estudiades fins a la sacietat són considerables. Això no significa cap "criminalització" de qui se separa, però si una reflexió madura sobre la necessitat de procurar reconstruir el vincle trencat, o de buscar la manera menys traumàtica possible. Però, si es dóna la separació, la conseqüència existeix i generalment és important. Aquest hauria de ser el plantejament usual, el lloc comú, la consideració de domini públic, però en realitat la cultura desvinculada ho planteja en altres termes. A la pregunta tenen conseqüència la separació per als fills?, la resposta és: "no… si està ben gestionada, hi ha consens en l’educació, no hi ha disputes si la relació amb el progenitor és sana". Les cometes és deuen a que aquesta és la resposta d’un psicòleg expert en nens amb dificultats d’aprenentatge. Però això és agafar el rave per les fulles perquè les condicions que s’apunten són l’excepció i no la regla. La resposta correcta és sí, és clar, i només si es donen determinades condicions l’impacte negatiu no existeix o és reduït, i aquestes condicions són si la ruptura està ben gestionada, etc., etc. Com cada vegada hi ha més persones amb fills que han trencat, cada vegada és més gran la massa crítica de públic objectiu que es resisteix a assumir que la ruptura no és bona per als seus fills, i això més la cultura imperant impedeix aflorar una cosa que tota societat necessita per proporcionar sentit i bones respostes…, felicitat als seus membres: la responsabilitat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>