Cóm es destrueix l’empresa familiar

Vuit de cada deu empreses d’aquest país són familiars. La deducció és evident: en la mesura que vagin malament, l’economia…

Forum Libertas

Vuit de cada deu empreses d’aquest país són familiars. La deducció és evident: en la mesura que vagin malament, l’economia no funcionarà. La crisi, especialment la falta de crèdit bancari les està castigant durament, i passades les vacances moltes s’afegiran a les que ja han tancat.

Però hi ha una altra un causa lenta però més demolidora que està minant aquesta estructura productiva. La crisi econòmica és com els efectes d’un terrible accident de tràfic, un ‘crack’ que tots veuen i escolten. Però l’altra crisi sobre la que vull cridar l’atenció és com una metàstasi. Només es veu si s’observa, però mata irremeiablement si no s’actua.

Detinguem-nos un instant a pensar per què sorgeix i com es manté una empresa familiar. No és el resultat d’una ideologia, sinó d’una necessitat o una oportunitat, que converteix al marit, la dona, de vegades als fills o algun parent, en empresari o treballador autònom. La casuística presenta milers de possibilitats i totes ens expliquen el mateix. Vegem-ho amb aquest exemple:

Un home ha estat acomiadat. Amb la indemnització i la capitalització de l’atur arrenden un bar que fa menjars. Ell a la barra i les quatre taules, la seva esposa a la compra i la cuina, i qui diu un bar diu qualsevol altra activitat on regna una doble organització econòmica articulada, la de l’empresa i la de la llar. Es construeix així un model econòmic que aporta als seus membres i a la societat els avantatges propis de la divisió del treball, com economies d’escala i més capital humà. El matrimoni incrementa el seu capital social, un component econòmic insubstituïble, pel creixement de la seva xarxa social, familiar i relacional, i molt elevat en la parella, i sobretot perquè els seus costos interns de transacció són zero. Això últim és la cinquena essència de l’empresa familiar, la causa de la seva major o menor rendibilitat. Tanmateix, la presència dels fills incorpora perspectiva a llarg termini i això guia les conductes sobre la inversió (que es tradueix en compra de béns d’equip, entre altres efectes beneficiosos) i l’estalvi, una tendència virtuosa, en lloc del consum no vinculat a la producció i l’endeutament dirigit a finançar aquest tipus de consum.

L’empresa familiar necessita estabilitat interna, en la família i en el temps, per aquest motiu la ruptura familiar és el seu màxim enemic. I aquest és precisament el càncer, la metàstasi recent que s’expandeix a una velocitat endimoniada.

En poc més de tres anys hem passat de la part baixa de la taula a encapçalar el rànquing europeu de divorcis, i a Catalunya pitjor. A més, la gent es casa poc i tard, i en major mesura després d’un temps de cohabitació, que és la fórmula que afavoreix la ruptura. A més cohabitació menys durada del matrimoni posterior; poc mes de dos anys de mitjana. També s’expandeixen les parelles de fet, un vincle estadísticament molt més feble i menys*natalista. Sobre aquestes bases l’empresa familiar no pot funcionar, i la que existeix es deteriora.

Acudim a l’exemple del matrimoni que regentava un bar. Al trencar-se, acumulen tots aquests problemes: La dona abandona el negoci i ha de ser substituïda, amb la qual cosa es genera un salari, un cost que redueix la rendibilitat de l’explotació i els ingressos del regentador. Els costos es multipliquen, dues llars en lloc d’una, augmenta l’externalització de determinats costos com la neteja d’una de les llars, generalment la del marit. També existeixen efectes negatius a llarg termini com una pitjor alimentació i –sobretot en els homes- un pitjor estat de salut perquè els singles viuen menys anys que els casats i tenen més xacres. Els costos internalitzats i sobre el sistema de salut i d’assistència són majors. La reducció de renda que experimenta el matrimoni per augment dels costos, es tradueix en menors ingressos per a l’Estat. Existeix un efecte d’empobriment individual i col·lectiu. Com assenyala Becker, el capital humà forjat pel matrimoni tendeix a zero amb la ruptura. La vida de les empreses s’escurça i això impedeix que creixin i millorin.

En Espanya s’està destruint de forma tan insensible un dels fonaments insubstituïbles de la seva capacitat econòmica, per la irresponsabilitat dels nostres governants, la inanitat intel·lectual i tècnica de l’oposició i de l’opinió publicada.

La causa institucional bàsica radica en tres lleis que no tenen equivalent a Europa, precisament perquè àdhuc regna un cert principi de racionalitat. La primera, i d’efectes més demolidors, va ser la nova llei del divorci, que ha disparat les ruptures, fracassant a més estrepitosament en el propòsit dels seus legisladors: evitar el sofriment del litigi. Doncs bé, els divorcis contenciosos han augmentat. Ara hi ha més sofriment que amb la legislació precedent. A aquest atac frontal i demolidor se li van afegir dues agressions de flanqueig. D’una banda la legislació sobre el matrimoni homosexual que ha transformat radicalment la naturalesa i sentit del matrimoni per a tots al limitar-lo a una relació nascuda de l’atractiu sexual i la dimensió afectiva que pugui sorgir d’ella. Però això òbviament no és el matrimoni, o en tot cas no serveix per a construir l’estructura empresarial. L’altra és la llei de protecció de la dona contra la violència de gènere, que ha judicialitzat en unes dimensions insòlites a Europa els conflictes de parella, augmentant els costos econòmics i divorcis furibunds.

Aquestes tres lleis formen un model únic a Europa, incompatible amb l’empresa familiar, que indueix a una població amb menys capacitat de generar renda, més depenent de l’Estat, que creix en el seu paper subsidiador de la societat, però amb menors ingressos. Fomenta un creixement de la burocràcia assistencial, la debilitat del teixit empresarial i l’augment dels impostos els que encara mantenen la seva capacitat productiva. Aquesta és la tendència a mitjan i llarg termini d’aquest país si les causes del dany no són remogudes.

Hazte socio

También te puede gustar