Conclusions del Congrés de Teologia Pastoral a Barcelona

Del 17 al 19 de gener es va celebrar a la Facultat de Teologia de Catalunya el Congrés Internacional de Teologia Pastoral, sota el lema La parròquia, …

Del 17 al 19 de gener es va celebrar a la Facultat de Teologia de Catalunya el Congrés Internacional de Teologia Pastoral, sota el lema La parròquia, comunitat missionera, que va comptar amb la participació de teòlegs de diferents països europeus. Pel seu interès, us presentem les conclusions del mateix.

 

1) El nombre de congressistes inscrits fou de quasi tres-cents, amb representants de les deu diòcesis catalanes i d’altres diòcesis espanyoles. Cal subratllar no tan sols la quantitat, sinó també la qualitat dels assistents i la seva representativitat (cinc bisbes, vicaris generals, vicaris de pastoral, arxiprestos, i professors de la Facultat de Teologia).

 

Per això es pot dir que ha estat un Congrés important per a l’Església catalana en el seu conjunt, ja que ha treballat i reflexionat sobre les seves opcions pastorals al voltant de la Parròquia desenvolupades ran del Concili Tarraconense del 1995. Ha estat, doncs, un esdeveniment dut a terme amb ple esperit sinodal.

 

2) El Congrés ha estat un exercici de diàleg. S’ha pres seriosament la invitació dels bisbes de Catalunya en la seva recent carta pastoral Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb nou ardor: «Nosaltres, com a pastors, us oferim planerament, des de la nostra responsabilitat episcopal, unes pautes d’orientació.

 

Ens agradaria que també vosaltres en féssiu tema de meditació i de pregària – personalment o en comunitat – i que poguéssiu, eventualment fer-nos arribar també els vostres suggeriments …»

 

3) La Facultat de Teologia i el Centre d’Estudis Pastorals es comprometen a donar continuïtat al treball començat en aquest Congrés, i també les diverses diòcesis han estat invitades a treballar en aquest sentit. Per tal de facilitar-ho, es publicaran de forma completa les ponències, comunicacions, taules rodones i debats del Congrés.

 

4) El Centre d’Estudis Pastorals continuarà aquest treball amb les modalitats presencial i virtual. Així, després de quaranta anys de treball presencial, no solament promourà els seus propis seminaris interns sinó que, amb l’ajut de les noves tecnologies, crearà un espai d’intercanvi i de reflexió sobre temes de pastoral aplicada al servei de les diòcesis catalanes.

 

5) El Congrés Internacional sobre la Parròquia ha constatat «la mala salut de ferro de la parròquia». És a dir, s’ha verificat que calen noves formes, un nou estil, un nou llenguatge, l’adopció del treball en xarxa, la reflexió sobre les agrupacions de parròquies, la irrupció del model de parròquia «multicampanar», però també s’ha comprovat la vitalitat de la Parròquia com a «Església que habita entre les cases dels homes», oberta a tots i a totes. La Parròquia visibilitza la universalitat i el caràcter no elistista de l’Església. Pertànyer a una parròquia és la manera concreta, si bé no única, de pertànyer a l’Església.

 

6) Es constata la necessitat d’una indispensable participació dels laics/es i la compartició de la responsabilitat i la missió. Es tracta d’emprendre una etapa sense monopoli clerical. El futur passa pels equips d’animació pastoral, en els quals s’ha de treballar en règim de paternariat. Més que de poder i de govern, cal parlar de «governança», és a dir, de la funció de guiatge al servei i la missió de la Parròquia.

 

7) Cal una formació integral dels membres de la Parròquia, sobretot d’aquells que hi exerceixen funcions de responsabilitat. Val la pena recordar en aquest sentit la resolució 47 del Concili Provincial Tarraconense del 1995, vinculant i prioritària, que implicava el Centre d’Estudis Pastorals.

 

8) La Parròquia referma la seva atenció preferent i permanent als preferits del Senyor, la seva opció preferent pels pobres, la sol·licitud per la nova immigració, la seva preocupació pels qui viuen als marges de la societat. La Parròquia és l’Església en un lloc, per a tot i per a tots.

 

9) L’acolliment s’erigeix en una categoria que passa pel damunt de rigideses i normatives estereotipades. Cal, com a element prioritari, una atenció a les persones. Parròquies plenes de maduresa i saviesa humana i cristiana estaran atentes a les situacions de la vida i als esdeveniments: qualsevol proïsme és important. Diu Jesús: «El dissabte és per a l’home, i no l’home per al dissabte» (Mc 2,27).

 

10) Les nostres parròquies s’han empobrit, són menys fortes que en altres temps, i aquest fet no deixa de ser una bona notícia. Continuen, doncs, cridades a anunciar Jesucrist, Senyor i Salvador del món. Ara, la Parròquia està més a prop de l’esperit de les benaurances. No té ni or ni plata, però, com Pere i Joan, pot dir: «En nom de Jesucrist, aixeca’t i camina.» I també pot dir-se a si mateixa que li cal aixecar-se i caminar en nom de l’Evangeli.

 

En paraules del Concili Tarraconense del 1995, que va suposar la recepció pastoral del Concili Vaticà II en les esglésies de Catalunya, podem afirmar: «El Concili urgeix la revitalització, la vertebració i l’articulació de totes les comunitats cristianes, les quals tenen com a centre la persona de Jesucrist, per tal que siguin evangelitzadores i evangelitzades: acollidores, fidels a la missió d’ajudar gent molt diversa a refer la seva experiència de Déu, humils, fraternes i obertes a les altres comunitats» (Resolució 1)

 

Artículos relacionados:

 

Congrés Internacional de Teologia Pastoral a Barcelona: ‘La parròquia, comunitat missionera’

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>